REFUGEES WELCOME TO CATALONIA: A PRACTICAL GUIDE

viernes, 14 de diciembre de 2012

'Radar': poesia que s'ha de llegir

¡S'acaba de publicar un llibre de poesia! Sí, sembla mentida, però és cert. Encara hi ha gent que escriu poesia i editorials que la publiquen. Shhhh! Que no se n'assabenti el PP. Encara ho prohibiran i si no us ho creieu, mireu el que fan els partits 'amics' del PP als Estats Units d'Amèrica: Llibres Prohibits.

Doncs sí, el llibre és Radar de Ricard Mirabete (Barcelona, 1971), publicat a Témenos Edicions. 



Conec personalment el Ricard perquè treballem junts. En Ricard Mirabete és poeta i filòleg, ha dedicat una gran part de la seva vida a la creació literària, a la docència i a la traducció i correcció lingüística. La seva obra literària inclou altres títols com: Última ronda (Premi Amadeu Oller 1999, publicat a Edicions de La Magrana el 1999) i La gran baixada (Editorial Emboscall, 2004). Mirabete és autor d'un bloc literari que combina poemes, comentaris crítics, aforismes i ressenyes musicals: Última ronda.

Em va convidar a la presentació del seu llibre i no vaig poder anar, però li he comprat el llibre per llegir-lo. Noto que tú, lector/a, no t'ho creus. Sí, l'he comprat perquè no està la situació editorial com per anar regalant llibres i, a més, l'he llegit. Això ja és massa, no?

Bé, bromes apart, us recomano la seva lectura. Us adonareu que a poc a poc anireu comprovant que els versos de Radar us faran sentir com a casa, tal i com diu Rosa Delor al seu bloc Quaderns de Lavínia molt encertadament.

El pròleg de Radar és de Lluís Calvo, poeta, escriptor i assagista català que també té el seu bloc Daltabaix poètic!. Un pròleg molt interessant del qual destaco algunes frases que il·lustraran l'obra d'en Mirabete: "En el seu primer llibre, Última ronda, l'autor concebia la creació com un deambular que interpel·lava l'urbs en aquests termes: "Ciutat estimada, / donzella de la multitud / ufanosa del seu guany, / ara comença el joc entre tu i jo". La ciutat també és evocada a La gran baixada, una obra en què el poeta assaja, amb un gran domini de l'ofici, una rima que esdevé consonant amb la vida i en què hi ressonen Carner, Brossa i Sagarra. Però, sens dubte, és a Les ciutats ocasionals on trobem, de manera més nítida, la noció de trajecte.... En aquest Radar la noció d'itinerari es fa de nou evident. Ara, però, l'escena ja no se situa a Barcelona, sinó a la ciutat de Vic... Sembla, fet i fet, que el poeta ha trobat en el llegat més reclòs de la ciutat un referent per afermar la seva solitud interior. D'aquesta manera el llibre és vigatà, osonenc i personal alhora....a Radar hi trobem els grans temes de la poesia, des de la solitud a la mort i des de l'amor a la separació de qui se sap dotat d'una veu que ressona en la revolta i el plany....Des del punt de vista formal el llibre inclou solucions remarcables. D'una banda hi ha els finals, en què el poeta construeix versos contundents que conclouen de manera sòlida moltes de les composicions...d'un poeta que coneix els mecanismes literaris, ...L'ús de l'anàfora és un dels recursos constructius que empra el poeta.... poeta que ens deixa amb el vers escapçat, bastit per a la intel·ligència del lector...."

Si fins ara he donat veu a qui ha escrit el pròleg, és moment de saber què n'opina el propi autor de la seva pròpia obra quan escriu una nota a la Rosa Delor dient-li:

"En la creació d’un poema hi ha una recerca en la qual l’experimentació i la ruptura malden per generar sentit i una forma lingüística concreta. Per mitjà de la llengua, el vers va construint un discurs poètic que funcioni com un punt d’observació de la realitat, que neix d’interrogar-se a un mateix i de l’acció de mirar l’entorn, provant d’arribar a la comprensió del món. Ja no ens interessa descriure, explicar, allò que veiem o que ens configura individualment, sinó que el propòsit principal és que un poema signifiqui una presa de contacte amb el món....
És, doncs, una mostra de com la creació poètica pot no contenir un missatge preestablert pel poeta sinó ser un artefacte líric que possibilita la reflexió individual de cada lector. L’experiència i l’acció de dotar de significació recau en els lectors, encara que per a l’autor del poema pot haver-hi una interpretació que s’ajusti a la seva experiència concreta. És potser un repte per al lector o potser és un poema que tan sols suggereix? Heus-aquí un motiu per a reflexionar-hi."

Vull acabar aquest article amb dos aforismes d'en Ricard  Mirabete que m'han agradat especialment:

"Quan algú es pensa que el món no va gens bé és que no pensa bé, ja que el món és una altra cosa".

"Un refugi ens permet la conciliació amb el món. Un refugi és una casa, un bosc, un amor. Tret dels amagatalls el món és un desert".

UN ÚLTIM DETALL: REGALEU POESIA! COMPREU EL LLIBRE!