REFUGEES WELCOME TO CATALONIA: A PRACTICAL GUIDE

jueves, 4 de julio de 2013

BarcelonABC: Alfabet d'una ciutat - A City Alphabet (in Catalan and English)

Aquesta publicació de l'escriptor Jaume Subirana i publicada per l'Ajuntament de Barcelona va més enllà de la típica guia turística. BarcelonABC. Alfabet d'una ciutat recull tots aquells elements característics que defineixen la nostra ciutat i que cal conèixer. És una bona carta de presentació de la ciutat que no només serà d'interès pels visitants, sinó que ho serà també per als mateixos barcelonins i barcelonines que hi vivim tot l'any.
Per tastar aquesta publicació us copiaré durant uns quants dies algunes entrades interessants.

This book written by Jaume Subirana and published by the Barcelona City Council goes further than the typical city guide. BarcelonABC. A City Alphabet brings together all the characteristic elements which define our city and which need to be known. It is a good letter of introduction of the city and will be of interest not only to our visitors, but also to the people of Barcelona who live here all year round.
To enjoy this publication  I will post during several days a few interesting entries of it.


PANOT

Una de les imatges que avui identifiquen Barcelona, tant com els originals edificis modernistes o el traçat de l'Eixample, són les humils rajoles de les voreres, anomenades panots. Aquestes rajoles "hidràuliques" (perquè són fetes amb ciment que s'endureix en contacte amb l'aigua) originalment sortien totes dels tallers d'Escofet, Tejera y Cía. (l'antiga seu és a la Ronda de la Universitat), l'empresa que va guanya el concurs convocat l'any 1919 per l'Ajuntament amb un disseny bàsic de panot quadrat de vint per vint centímetres (i quatre de gruix) i diversos dibuixos entre els quals es van escollir (i s'han anat escampant pels carrers) el d'una mena de flor amb quatre pètals, un altre amb quatre rodones als quatre espais d'una creu i encara un altre amb quatre rodones envoltant una mena de rombe, o un amb tres cercles concèntrics, i aquell altre que fa pensar en les preses de xocolata. Encara no un segle després, es calcula que a la ciutat hi ha avui uns cent milions de panots. La mateixa empresa fabricà el 1976 el paviment dissenyat per Joan Miró per al pla de l'Os, a la Rambla.

PANOT (Translation by Elaine Fradley)



One of the images that identifies Barcelona today as much as the original Modernista buildings or the Eixample grid is the humble paving slab known as the panot. These "hydraulic" slabs (made of cement that hardens in contact with water) were originally all made in the factories of Escofet, Tejera y Cía (a firm formerly based in Ronda de la Universitat), which won the competition organized by the City Council in 1919 with a basic 20x20 centimetre design (four centimetres thick) in various patterns. The ones chosen (and scattered throughout the streets) are a kind of four-petal flower, another bearing four circles, one in each of the four spaces formed by a cross, a third with four circles around a kind of rhombus, one with three concentric circles, and the one that reminds you of chocolate bars. Less than a century later, the city is thought to have in the region of 100 million panots. In 1976, the same firm produced the paving designed by Joan Miró for the Pla de l'Os, in La Rambla.