REFUGEES WELCOME TO CATALONIA: A PRACTICAL GUIDE

jueves, 10 de enero de 2013

En Max i la seva ombra


 


En Max i la seva ombra és una història entranyable entre un noi i la seva ombra, un diàleg on els silencis són més importants que les paraules. Un diàleg que aconsegueix donar respostes senzilles a preguntes que ens hem fet des que el món és món i que només els nens i nenes s'atreveixen a preguntar amb una innocent cruesa.
(versió en castellà)


En Max i la seva ombra és un llibre que té una història al darrera que permet a l'adult:

- gaudir del plaer de la lectura amb el menor.
- utilitzar el llenguatge "ocult entre els silencis" de Max per a reflexionar sobre els factors de risc associats a la depressió en nens i adolescents.
- parlar de la pèrdua d'un ser estimat, inclús si aquesta pèrdua és voluntària.
- reforçar l'equilibri emocional del nen a través del personatge principal, en Max. 

Pots veure una altra gravació del text amb informació de la il·lustradora, Laura Borràs, a la seva web.
La mateixa  il·lustradora ens diu al seu web:

L'editorial Proteus (Barcelona) publica En Max i la seva ombra, en castellà i català. És un llibre molt especial per mi pel tema, i perquè per primer cop tindré un llibre publicat en català. El tema és delicat: la mort i el suÏcidi. El més difícil va ser trobar el to, per sort la poesia del text i les converses amb l'autor, José Luis Regojo, i amb l'editor, Miquel Osset, em van ajudar moltíssim. L'essencial va ser entendre que tot el llibre és un diàleg entre un nen i la seva ombra, la mort.

També la revista digital Núvol ha tret una crítica que diu: 

Anys enrere vaig llegir un llibre de Rosa Montero en què un personatge expressava el desig que en lloc d’aniversaris de naixement, la gent  puguessim celebrar aniversaris cap a enrere des del dia en què arribarà la nostra mort. Recordo que vaig pensar que, si això fóra possible, moltes persones gaudirien més de la vida: amb el recordatori que, tinguem els anys que tinguem, en qualsevol moment,  la vida se’ns pot interrompre.

La mort és protagonista del conte En Max i la seva ombra, de Jose Luis Regojo, il·lustrat per Laura Borràs i publicat per Editorial Proteus. Aquesta història entranyable, apta per grans i petits, omple el buit per a qui vulgui respondre’s la pregunta “per què aquesta mort?” i explicar-ho a a un infant.

En Max i la seva ombra, ple de poesia, il·lustra el suïcidi sense traumes i està escrit des d’una perspectiva laica, sense tancar la porta a interpretacions religioses diverses. /

Potser cal haver estat molt malalt i haver sentit la mort ben pròxima, o haver viscut de prop la mort d’essers estimats, per poder interioritzar, conviure amb el sentiment –fins i tot, amb la sensació- de la pròpia mortalitat i treure’n profit, aconseguint que la vida sigui més alegre, lleugera, plena de sentit, variada, perquè té data de caducitat.

El sentiment d’apreciació de la vida, entès d’una manera oriental, com l’apreciació i el goig per les petites coses, i alhora d’acceptació de la mort és un dels què ens transmet aquest conte. Alguns de nosaltres hem viscut la mort d’essers molt estimats prematurament.  Potser ja érem adults. Però sobre tot si érem joves o infants, no ha estat gens fàcil. Per això aquesta història pot ser també de gran ajut per a pares i mares, mestres i educadors.

Concepción Catalan
@conchacatalan

 http://barcelonalittleshell.blogspot.com.es/


El passat día 1 de febrer el periodista i filòsof Gregorio Luri va presentar el conte a la Llibrería Abracadabra de Barcelona. Més informació: aquí.   
Podeu veure imatges de la presentació a la Llibreria Abracadabra de Barcelona aquí.
El divendres 22 de febrer el cantautor i periodista Pere Tàpias va presentar el conte a la Biblioteca Manuel de Pedrolo de Sant Pere de Ribes.
La revista online Suite101 ha publicat una entrevista que podeu llegir aquí.  

22 comentarios:

Anónimo dijo...


M'ha agradat moltíssim el llibre, és un llibre preciós, d'una sensibilitat extraordinària i d'un optimisme contagiós...
Moltes gràcies!

Lola.

jose luis regojo dijo...

Entrevista José Luis Regojo 07.01.13 En Max i la seva ombra
http://programes.laxarxa.com/audio/44366#.UOr0zxoPuxE.twitter

Anónimo dijo...

Que guapo!
Vladi

Anónimo dijo...

Enhorabona!
Fins aviat,
Maria

Anónimo dijo...

Hola José Luis,
Ayer y hoy he vuelto a leer y leer tu cuento buscando consuelo a mi profunda tristeza. Ha muerto un compañero de mi seminàrio al que yo tenía un cariño especial. Gracias amigo.
Un abrazo
P.

Anónimo dijo...

T´he sentit darrerament i no tinc ara paraules millors per dir-te que tu i la teva obra sou importants aportacions a la vida mateixa. Per a tu i per totes les noves coses que sé que seguiràs fent. Una abraçada ben forta!"
Josep

jose luis regojo dijo...

He rebut aquest comentari que vull compartir amb vosaltres: ...enviaré el llibre "En Max i la seva ombra" al meu nebot Max. Ell viu a Newtown, CT, i va a la mateixa escola de la tragèdia, amb els seus altres dos germans. Afortunadament son una mica més grandets i van just al nivell escolar superior, en un edifici proper. Ho van passar molt malament, tancats durant cinc hores, però estan bé. Amics seus i de families veïnes han sofert pèrdues directes. Una gran desgràcia.
Crec que el llibre els ajudarà molt.

Anónimo dijo...

Estic amb tu! El teu llibre és molt més que qualsevol cosa. Està treballat a foc lent, és una obra madura i molt sincera. Felicitats company, has estat molt generòs. Aquestes coses són les que s´han de viure.

Anónimo dijo...

Hola José Luis,
no ens coneixem però com que m'encanta el teu llibre l'estic difonent a través dels canals del Centre d'Assessorament, el nostre projecte de salut des de fa més de 20 anys al barri de Sant Andreu de BCN.

Montserrat

Anónimo dijo...

Muchas gracias Jose Luis por el buen dato mira que mi marido se suicido hace un año y dos meses, tengo un hijo de 3 años y siempre ando en busca de libros de ayuda para ir preparando a mi hijo cuando tenga que saber la verdad sobre la partida del papá.
Aun me duele no tener a mi esposo quien padecia de una condicion psiquiatrica severa.
Gracias te mando un abrazo,
M.

jose luis regojo dijo...

Els nens i la mort
GREGORIO LURI Diari Ara.cat

| Actualitzada el 19/01/2013 00:00

"L a naranja se pasea / de la mesa al comedor / no me mates con cuchillo / que me da mucho dolor / entra rosa, color de mariposa / sal clavel, color de moscatel ". Això és el que cantaven les alumnes preadolescents del col·legi Verge del Pilar del Masnou quan jugaven a saltar a la corda o a fer malabarismes amb gomes elàstiques. Jo tenia llavors vint anys i era el seu mestre. Em fascinaven aquelles cançons infantils de pati i les copiava sense que se n'adonessin. " Santa Teresita / hija de un rey moro / la mató su padre / con cuchillo de oro / que no era de oro / ni tampoco de plata / era un cuchillito / de pelar patatas ". Penso en aquells jocs de pati mentre vaig passant els fulls d'un llibre que és alguna cosa més que un conte infantil. Es titula Max y su sombra . L'ha escrit José Luis Regojo i l'ha il·lustrat Laura Borràs. El seu protagonista, el Max, ha nascut amb una ombra que el segueix per tot arreu. El mateix ens passa a nosaltres. Però el Max accepta la seva ombra amb normalitat perquè sap que forma part essencial de la seva condició humana.

L'ombra que acompanya el Max és la mort.

Les nenes que cantaven al pati de l'escola aquelles cançons aparentment ingènues, que barrejaven amb naturalitat el joc, la vida i la mort, no tenien cap necessitat d'escoltar o llegir un conte com aquest. En aquell temps s'iniciava el que es va conèixer llavors com el destape . Girant la vista enrere penso que a mesura que anaven destapant el cos anaven tapant la mort. Finalment, hem acceptat la nuesa amb tota normalitat… però hem convertit la mort en una cosa gairebé pornogràfica o, si més no, que cal apartar dels ulls dels nens.

Anónimo dijo...

Divendres no podré venir, però compraré el llibre. El recurs-imatge de l'ombra em sembla especialment afinat.
Felicitats!
Eduard

Anónimo dijo...

k€

jaume

jose luis regojo dijo...

L'he llegit no una, sinó unes quantes vegades. I cada cop hi trobo alguna cosa nova. Felicitats també a la il·lustradora. Són uns dibuixos fantàstics i molt adients amb la narració.
Eugènia

Anónimo dijo...

Vaig llegir el teu llibre durant el trajecte de metro fins a casa, a la sortida de la llibreria, d'on me'n vaig anar sense dir-te res, jo molt refredat, i tu ben ocupat com estaves signant-ne exemplars. Si el llibre com a objecte ja és preciós, el que hi expliques és poètic, sincer i profund. Estic del tot d'acord que per poder-lo pair bé, els infants l'haurien de llegir en companyia d'algun adult que intentés aclarir, sense arribar al detall, la intenció del text. A més, cal fer-ho així perquè si el petit lector és prou intuïtiu i ho descobreix pel seu compte, pot ser una mica terrible i la col·laboració d'un pare pot encarrilar la situació.
L'enhorabona més cordial! A veure si l'interès de la concurrència que omplia a vessar la llibreria s'encomana i el teu text arriba allà on hauria d'arribar: les llars de famílies preocupades per la formació dels seus fills, pel plaer de la lectura i per interessar-los en qüestions fonamentals de la convivencia.
Una abraçada,
Joaquim Carbó

Anónimo dijo...

I took it to Dubrovnik.I was sitting in the Mediterranean sun and weeping. I felt so incredibly struck by the book. Jose Luis (and your friend or colleague Laura) - you made me a highly wonderful, emotional, deeply striking present. Thank you so much for it!
Michaela

Anónimo dijo...

Blog: ÁLBUM ILUSTRADO Y OTROS LENGUAJES
Entrada: "LA MUERTE" ¿UN TEMA DE NIÑ@S?
Enlace: http://albumilustradoyotroslenguajes.blogspot.com/2013/02/la-muerte-un-tema-de-nins.html

Anónimo dijo...

lunes, 25 de febrero de 2013
EQUIPO DE ATENCIÓN TEMPRANA DE TORRELODONES
Cuando los niños de infantil preguntan
Hoy os traemos una entrada que nos adentra en esas preguntas "tabú" que nos hacen toser o hacer que no las escuchamos...
Muchas veces nos preguntáis ¿qué hacer ante el tema de la muerte?
La respuesta nos la deja una asamblea de Infantil en un centro andaluz:
http://eattorrelodones.blogspot.com.es/2013/02/cuando-los-ninos-de-infantil-preguntan.html?spref=tw

jose luis regojo dijo...

Recomanat a la maleta didàctica del CRP de Ciutat Vella: http://www.serveieducatiuciutatvella.net/.../TITOLS+MALETA+DID%C3%80CTI.

Anónimo dijo...

Aquest és l'enllaç correcte del bloc del Vilaweb: http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/241962

Anónimo dijo...

La CGT d'ensenyament diu: https://www.facebook.com/CGTENSE/posts/382294165194638

Mireia Torrent dijo...

moltes gràcies per la teva aportació en el meu blog, no et coneixia ni tampoc aquest llibre. Sens dubte un bon material que tindré present quan haguem d'explicar-ho a classe.
Salutacions.