En Max i la seva ombra

 

En Max i la seva ombra és una història entranyable entre un noi i la seva ombra, un diàleg on els silencis són més importants que les paraules. Un diàleg que aconsegueix donar respostes senzilles a preguntes que ens hem fet des que el món és món i que només els nens i nenes s'atreveixen a preguntar amb una innocent cruesa.

(versió en castellà)


En Max i la seva ombra és un llibre que té una història al darrera que permet a l'adult:

- gaudir del plaer de la lectura amb el menor.

- utilitzar el llenguatge "ocult entre els silencis" de Max per a reflexionar sobre els factors de risc associats a la depressió en nens i adolescents.

- parlar de la pèrdua d'un ser estimat, inclús si aquesta pèrdua és voluntària.

- reforçar l'equilibri emocional del nen a través del personatge principal, en Max. 

Pots veure una altra gravació del text amb informació de la il·lustradora, Laura Borràs, a la seva web.

La mateixa  il·lustradora ens diu al seu web:

L'editorial Proteus (Barcelona) publica En Max i la seva ombra, en castellà i català. És un llibre molt especial per mi pel tema, i perquè per primer cop tindré un llibre publicat en català. El tema és delicat: la mort i el suÏcidi. El més difícil va ser trobar el to, per sort la poesia del text i les converses amb l'autor, José Luis Regojo, i amb l'editor, Miquel Osset, em van ajudar moltíssim. L'essencial va ser entendre que tot el llibre és un diàleg entre un nen i la seva ombra, la mort.

També la revista digital Núvol ha tret una crítica que diu: 

Anys enrere vaig llegir un llibre de Rosa Montero en què un personatge expressava el desig que en lloc d’aniversaris de naixement, la gent  puguessim celebrar aniversaris cap a enrere des del dia en què arribarà la nostra mort. Recordo que vaig pensar que, si això fóra possible, moltes persones gaudirien més de la vida: amb el recordatori que, tinguem els anys que tinguem, en qualsevol moment,  la vida se’ns pot interrompre.

La mort és protagonista del conte En Max i la seva ombra, de Jose Luis Regojo, il·lustrat per Laura Borràs i publicat per Editorial Proteus. Aquesta història entranyable, apta per grans i petits, omple el buit per a qui vulgui respondre’s la pregunta “per què aquesta mort?” i explicar-ho a a un infant.

En Max i la seva ombra, ple de poesia, il·lustra el suïcidi sense traumes i està escrit des d’una perspectiva laica, sense tancar la porta a interpretacions religioses diverses. /

Potser cal haver estat molt malalt i haver sentit la mort ben pròxima, o haver viscut de prop la mort d’essers estimats, per poder interioritzar, conviure amb el sentiment –fins i tot, amb la sensació- de la pròpia mortalitat i treure’n profit, aconseguint que la vida sigui més alegre, lleugera, plena de sentit, variada, perquè té data de caducitat.

El sentiment d’apreciació de la vida, entès d’una manera oriental, com l’apreciació i el goig per les petites coses, i alhora d’acceptació de la mort és un dels què ens transmet aquest conte. Alguns de nosaltres hem viscut la mort d’essers molt estimats prematurament.  Potser ja érem adults. Però sobre tot si érem joves o infants, no ha estat gens fàcil. Per això aquesta història pot ser també de gran ajut per a pares i mares, mestres i educadors.

Concepción Catalan
@conchacatalan
 http://barcelonalittleshell.blogspot.com.es/


El passat día 1 de febrer el periodista i filòsof Gregorio Luri va presentar el conte a la Llibrería Abracadabra de Barcelona. Més informació: aquí.   
Podeu veure imatges de la presentació a la Llibreria Abracadabra de Barcelona aquí.
El divendres 22 de febrer el cantautor i periodista Pere Tàpias va presentar el conte a la Biblioteca Manuel de Pedrolo de Sant Pere de Ribes.
La revista online Suite101 ha publicat una entrevista que podeu llegir aquí.