Primera trobada poètica: Recital-presentació de Radar, de Ricard Mirabete, amb Mireia Calafell i Lluís Calvo

Avui, dijous 30 de maig, he començat l'embrió del que vull que sigui un grup literari d'assistència a lectures poètiques.  He començat per la presentació del llibre  Radar (Témenos, 2012), de Ricard Mirabete, del qual ja vaig escriure una entrada en aquest mateix bloc: Radar.  L’han acompanyat, en un recital-conversa a tres bandes, Mireia Calafell i Lluís Calvo.
Aquesta lectura poètica ha estat organitzada per la Poeteca, de la qual he copiat la resta de l'article que us transcric a continuació.

Ricard Mirabete (Barcelona, 1971). Escriptor i crític literari que col·labora sovint en revistes culturals i catalanes com ara Poetari, Reduccions i el diari digital Núvol (  http://www.nuvol.com ). Radar és el nou llibre de poesia que acaba de publicar. El pròleg de l’obra l’ha escrit Lluís Calvo i és tot un estudi sobre la seva poètica. Al final d’aquest recull poètic, hi ha un conjunt d’aforismes sobre la creació literària i l’art.

“Un refugi ens permet la conciliació amb el món. Un refugi és una casa, un bosc, un amor. Tret dels amagatalls el món és un desert”. R.Mirabete, Radar

De l’autor de Radar ens diu David Madueño, a la ressenya que va publicar a  (nº Quarderns (nº 188,octubre 2012), que “tot i que fa anys que Ricard Mirabete construeix una obra poètica molt interessant, com en el cas de tants altres autors lírics, el seu nom no ha sobresortit d’entre d’altres companys de generació. El fet és que des del 1999, en què va publicar L’última ronda, en tretze anys només han aparegut quatre llibres de poesia a nom seu, fet que denota la cura i el treball que l’autor esmerça abans de donar per acabada una nova obra. Tanmateix, potser empès per la bona rebuda de Les ciutats ocasionals (2009) i el fet de comptar amb la fidelitat editora d’un segell petit (Témenos), tres anys després tenim a les nostres mans Radar, que manté alguns lligams amb el llibre anterior, però que també s’arrisca a anar més enllà. Les ciutats ocasionals ens mostrava un poeta preocupat per fer arribar al lector la seva experiència urbana a través d’un llenguatge molt personal, una ciutat viscuda des del jo poètic amb complicitats emocionals, socials, culturals… Radar segueix les mateixes coordenades, però aquest cop Barcelona és substituïda per Vic, “oberta i estesa”. Els escenaris, els topònims de la vila osonenca, hi són, però aquest no és un llibre de viatges, o si més no d’un sol viatge: aquí, els llocs esdevenen testimonis d’un deambular erràtic i fatídic del jo poètic, en un constant diàleg entre l’exterior que l’envolta i l’interior que el sacseja. La solitud, el desencís, el cansament traspuen a través de tot un seguit d’imatges que l’esquincen. El llenguatge és evocador, simbòlic, provoca un estranyament en el lector (la sintaxi, en ocasions tallada bruscament, juga a ocultar-nos sentits, a ombrejar-los) [...]“.

Mireia Calafell (Barcelona, 1980) forma part del grup de recerca Cos i Textualitat de la Universitat Autònoma de Barcelona i treballa a l’associació cultural ArtsMoved. Ha publicat Poètiques del cos(Galerada, 2006) i Costures(Viena Edicions, 2010), obres per les quals ha rebut els premis de poesia Amadeu Oller (2006), el VIII Memorial Anna Dodas (2008) i el Josep M. López Picó de Poesia (2009). La seva poesia ha estat traduïda a l’anglès, holandès, castellà, àrab i portuguès. Ha estat inclosa a les antologies Rebellie (Zirimiri Press, 2012, Holanda), Forked Tongues (Exeter, 2012, Irlanda), Doce poetas catalanes contemporáneos(Editorial Espacio Hudson, 2011, Argentina), A luz nadadora. 9 poetas recentes de espressão catalã (Zunái Revista de Poesia & Debates, 2011, Brasil),Cançons de bressol (Edicions 62, 2011, Barcelona), El poder del cuerpo. Antología de poesia femenina contemporánea (Editorial Castalia, 2009, Madrid) iPedra foguera. Antologia de poesia jove dels Països Catalans (Edicions Documenta Balear, 2008).

Lluís Calvo (Saragossa, 1963). Llicenciat en geografia per la Universitat de Barcelona. Ha publicat setze llibres de poesia, entre els quals Veïnatge d’hores (Ell Mall, 1987),La llunyania (Quaderns Crema, 1993), L’estret de Bering(Edicions 62, 1997), Omissió (Llibres del segle, 2001), El buit i la medusa (Editorial Proa, 2002), La tirania del discurs (Pagès, 2003), Andròmeda espiral (Emboscall, 2005), Al Ras (edicions Perifèric, 2007), Última oda a Barcelona (La Garúa, 2008, conjuntament amb Jordi Valls),Cent mil déus en un cau fosc (Proa, 2008) i Col·isions(3i4, 2009). En el camp de l’assaig ha publicat Les interpretacions (Edicions del Salobre, 2006) i té en premsa l’obra Baules i llenguatges (3i4). Ha desplegat igualment la seva tasca assagística i crítica en diverses publicacions, al voltant d’autors com Maria Mercè Marçal, Vicent Andrés Estellés, Agustí Bartra, Màrius Sampere, Carles Hac Mor o Joan Ponç, entre d’altres. Ha publicat tres novel·les: Aconitum (Edicions 62, 1999), Electra i la carretera(Destino, 2001) i L’expulsió del paradís (Destino, 2004). Ha guanyat diversos premis, com ara l’Amadeu Oller, el Miquel de Palol, Josep M. López Picó, Ciutat de Palma, Maria Mercè Marçal, els Jocs Florals de Barcelona, el Rosa Leveroni i l’Octubre-Vicent Andrés Estellés. El 2011 se li va atorbar el Premi de la Crítica Serra d’Or pel poemari Estiula (LaBreu, 2012). És també l’autor del pròleg que obre Radar, el poemari objecte de la presentació de dijous.