Joaquim Carbó per adults

El dia 12 de maig es va presentar el nou llibre d’en Joaquim Carbó, Jocs d’infants(un pròleg i cent jocs), publicat per l’Editorial Proteus i ‘apadrinat’ per l’equip d’Educació en Drets Humans d’Amnistia Internacional-Catalunya a la llibreria Alibri de Barcelona.

Joaquim Carbó va néixer el 1932 a Caldes de Malavella, però ha viscut sempre a Barcelona. Àvid lector de diaris, s'inicia com a narrador a finals dels anys cinquanta. Va ser impulsor de la revista 'Cavall Fort' des de la seva creació (1961), forma part del consell de redacció de la revista i desenvolupa una extensa i intensa dedicació als llibres per a infants i joves, que alterna amb narracions i novel·les per a adults. Tal i com ell va dir a la presentació, ja porta uns 130 llibres publicats. 

És un històric del col·lectiu Ofèlia Dracs. Treballa en el moviment associatiu dels escriptors. Va coordinar el sector del llibre infantil del Congrés de Cultura Catalana. És soci del PEN i va formar part de les primeres juntes de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC). L'any 2002 va rebre el premi Memorial Jaume Fuster pel conjunt de la seva obra. És soci d'honor de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.

L’autor, com a persona, no pot amagar l’horror que li produeixen aquelles notícies que ens informen dels maltractaments, la injustícia, l’explotació i tota mena d’abusos de què són objecte els més petits, i per això, com a escriptor ho ha de reflectir de la millor manera que sap, escrivint.

En el llibre que tractem, Jocs d’infants (Un pròleg i cent jocs), en Carbó busca despertar consciències, fer obrir els ulls i contribuir a la construcció d’un món millor, on els drets dels infants es complexin arreu del món a través de cent  breus relats escrits a partir de colpidores notícies amb infants com a desafortunats protagonistes.

Vaig tenir el plaer de representar a l’Equip d’Educació en Drets Humans d’Amnistia Internacional a Catalunya en aquest ‘apadrinament’ i m’ha encantat trobar-me amb un llibre de relats breus per reflexionar. És un llibre que no us recomano que el llegiu tot seguit, s’ha de llegir en petites píndoles que et permetin reflexionar sobre el que l’autor ens vol transmetre i, sobre tot, sobre el que nosaltres podem fer per tal d’evitar situacions com les que relata.

L’adjectiu que millor representa aquest llibre és brutal. És un llibre brutal per la seva ironia, per les seves històries narrades, per la seva crítica ferotge, i per les conclusions de les seves històries. Però, al mateix temps, és tendre. Tendre pel seu estil narratiu i per l’amor cap a d’infantessa que emet. Igualment, és un llibre molt crític. No s'oblida de ningú, passant per la justícia, algunes ONGs, el pseudoperiodisme i la TV, l’educació, la família, els fonamentalismes religiosos de tot tipus, els cascos blaus... i toca molts temes que van des de l’explotació infantil, la prostitució i abús de menors, l’ablació del clítoris, la pederàstia, el bullying, l’anorèxia, l’atur, ...

A mesura que l’anava llegint em va recordar un parell d’escriptors socials, militants i molt reivindicatius com són l’uruguaià Eduardo Galeano amb el seu estil punyent d’històries curtes i el suec Henning Mankell, però no el de Wallander, sinó l’escriptor d’El fill del Vent.

Jocs d’infants és un llibre perquè el llegim tots i, en especial, trobo que pot ser molt interessant per docents, per fer reflexionar al seu alumnat . Tot el ventall de temes que tracta poden donar molt de joc per fer debats a l’aula que donin a conèixer fets reals, per tal de fer obrir els ulls i poder actuar en conseqüència.

Finalment, crec que s’ha d’agrair l’existència i valentia d’editorials com Proteus i el seu director, Sr. Miquel Osset. Editorial Proteus és un projecte d’edició i venda de textos que tenen l’Ètica com a eix vertebrador de continguts. Nascuda el 2008, sorgeix amb la pretensió de contribuir a la difusió de valors, tot configurant una ciutadania responsable, atenta als desafiaments ètics del Segle XXI. Si l’Ètica va néixer fa milers d’anys amb l’esperança de servir com a criteri compartit per la vida feliç en comunitat, la seva raó d’ésser avui dia continua sent plenament vàlida.

Cal destacar, i aquí el llibre d’en Joaquim Carbó n’és un exemple, que l’Editorial Proteus atorga una especial importància a l’apropament de l’Ètica a tots els segments de població de la forma més didàctica possible. Sense voler assentar càtedra, sinó ajudar a obrir portes. Seduir per orientar. Per a això, acostar l’Ètica als nois i noies és una de les seves prioritats.

M’agradaria acabar plagiant, lleugerament, el final del pròleg de Joc d’Infants (un pròleg i cent jocs) quan diu:

Durant els minuts passats per escriure aquest article, més d’un centener d’infants ha deixat de respirar per falta d’una alimentació adequada. Merda!.