REFUGEES WELCOME TO CATALONIA: A PRACTICAL GUIDE

miércoles, 14 de diciembre de 2011

Discurs del Mestre Oscar Boada en rebre el III Premi Proteus (12/12/11)


Senyores i senyors:
En nom del Cor Vivaldi-Petits cantors de Catalunya, cor de l´Escola IPSI i en el meu propi, vull agrair a l´Editorial Proteus,  que ens hagi atorgat aquest important premi per al nostre projecte pedagògic  que, com vostès saben es basa en un art que potser fa molts anys va ser el summum de la pràctica musical ( els parlo dels segles XV i XVI)però que, en canvi, en l’actualitat,  no gosa del favor de la nostra societat ni dels medis de comunicació ni de les autoritats ni de ningú que no el visqui amb certa profunditat!

Els posaré un exemple. El proppassat dimarts 6 de desembre, a Bilbao, el Cor Vivaldi va aconseguir el Gran Premi d´Espanya de Cant Coral 2011. No cal dir que és un premi important,oi? Quants de vostès s’ha assabentat per la premsa, ràdio o televisió d’ aquest premi? Si haguéssim aconseguit el mateix nivell en un esport super mega minoritari com ara el Curling, segur, segur que hauríem tingut ressò als medis esportius i al telenotícies hauria sortit fins i tot alguna imatge que altra i...segurament, el President Mas ens rebria amb....il.lusió!
Ja tenim, doncs, ben clar, que el cant coral interessa molt poc a la nostra societat. Això, evidentment, dona més valor al premi rebut, que ens atorguen pels valors ètics que procurem implantar en els nostres cantors i cantores, més enllà del valor estrictament musical d’ allò que procurem fer sempre, que és interpretar amb la màxima perfecció possible la música que tenim a les nostres partitures.
I doncs? Quins són aquests valors ètics que procurem implantar? Són, curiosament ...10, no,no 11, perdó, que les matemàtiques no han estat mai el meu fort!
El primer l’educació i les formes, dir bon dia, bona nit i també bona tarda ,si s’escau, a tothom que respiri!
El segon aprendre a perdre i també a guanyar. Els concursos, són excel.lents per això, encara que no ens agradi perdre ni tan sols  al parxís!
El tercer la perseverància: la perseverància ho pot tot. Sospiten quin és el secret del Cor Vivaldi? El nostre lema ho deixa entreveure: Vincit Perseverantia.
El quart la disciplina: la disciplina, en la societat actual, construïda sobre la filosofia deseducativa del  Hi-hi-hi- ha-ha-ha, ha estat considerada una cosa molt lletja. Moltes vegades han lloat la nostra disciplina posant-li, això si, l’adjectiu militar. Que potser faig cara de sargent “chusquero”, jo? és que es pot arribar a fer quelcom seriós sense una disciplina que ens permeti fer les coses ràpidament?
El cinquè les formes: l’elegància, cuidar la presència escènica, arreglar-se per sortir a l’escenari. Déu n’hi do,als temps que corren una tal cosa, no els sembla?
El sisè la modèstia, la humiltat: com podem millorar sinó som humils?  Cal saber excusar-nos quan cometem errors i això ho hem de fer tan els grans com els mitjans i els petits. Costi el que costi, peti qui  peti !
El setè la responsabilitat individual i col.lectiva,la generositat i l’entrega. Si jo faig el que vull, el col.lectiu se’n ressentirà....
El vuitè el coneixement de la  diversitat: en una societat en que només hi ha una sola música oficial, que és, curiosament,la que genera beneficis, el fet de cultivar altres músiques d’ altres autors que han lluitat a la seva vegada per la perfecció d’ allò que estaven escrivint sense esperar recompensa, és, com a mínim,regenerador. Una mena de, ja em perdonaran, laxant musical!
El novè el cultiu de la imaginació: deixar-se elevar impulsat per obres mestres tant musicals com literàries és un exercici més que recomanable en els temps de la realitat virtual i del tot instantani...a la veu de JA!
El desè: el sentit de l´humor. A tota hora i en tot moment, que no ens podem prendre ni les coses ni a nosaltres mateixos amb tanta serietat i tanta pompa! Que no ens falti el sentit de l´humor i que, per favor, no el gravin amb un impost especial!
Finalment, l’onzè! És l’agraïment: m’agrada citar als meus alumnes un lletrero del metro de Londres que vaig veure quan tenia la seva edat: We do not charge for a please or a thank-you!
I vostès? Segur que vostès, com jo, tampoc. Procedim, doncs: A tots,   MOLTES GRÀCIES!

No hay comentarios: