Jaume Barberà i les eleccions: una interpretació

S'ha acabat el bròquil?

Aquests són els resultats d'ahir:

Escons

CiU : 50 (-12)
ERC: 21 (+11)
PSC: 20 (-8)
PP: 19 (+1)
ICV: 13 (+3)
C,s: 9 (+6)
CUP: 3 (+3)

Vots

CiU: 1.112.341 ( - 90.489)
ERC: 496.292 ( + 277.119)
PSC: 523.333 ( - 51.900)
PP : 471.197 ( + 84.131)
ICV: 358.857 ( + 128.033)
C,s: 274.925 ( + 168.771)
CUP: 126.219

Grups per escons

Sobiranisme: CiU (50) + ERC (21) + CUP (3) = 74
Dret a decidir: CiU + ERC + ICV + CUP = 87 ( +1)
Diguem-ne federalisme: PSC (20) + ICV (13) = 33
Discurs espanyolista: PP (19) + Ciutadans (9) = 28

Grups per Vots

Sobiranisme: 1.734.852
Diguem-ne Federalisme: 882.190
Espanyolisme: 746.122

Sobiranisme + Federalisme: 2.617.042
Espanyolisme: 756.122

Dret a decidir, segons programes, a favor (CiU, ERC, ICV, CUP): 2.093.709
En contra (PSC, PP, C,s): 1.269.455

Comentari

"Ha guanyat el dret a decidir (sobiranisme) i ha perdut Mas".

Ha guanyat el dret a decidir de forma inequívoca, ja que es miri com es miri, els resultats són ben clars. I ha perdut Mas, perquè Artur Mas havia demanat una majoria excepcional per a una situació excepcional, cosa que l'electorat no li ha volgut concedir. Ben al contrari, li ha fet perdre 12 escons.

Dit això, CiU, si es miren les xifres absolutes, "només" ha perdut 90.489 vots. I s'ha imposat gairebé a tot Catalunya. He escrit només entre cometes perquè Mas ha aguantat molt bé després de la seva política de retallades. I, evidentment, després també de tot el que ha passat en aquesta campanya electoral.

Politicòlegs i sociòlegs s'encarregueran de fer els estudis corresponents sobre el transvasaments de vots i, també, com és obvi, del que ha suposat l'augment espectacular de la participació.

L'augment de l'esquerra sobiranista i favorable al dret a decidir és també molt espectacular, ja que, si sumem els resultats obtinguts per ERC, ICV i la CUP, ens dóna un resultat de 978.368 vots (+ 531.371). És a dir, que hi ha una bona part de la ciutadania que demana un canvi en la política econòmica i social.

La Moncloa i les opcions espanyolistes poden fer les declaracions que vulgueu fixant-se només en la pèrdua d'escons de Mas, però s'equivocarien molt si pensessin que Catalunya és avui menys sobiranista que ahir. Perquè no és que no sigui més sobiranista, és que també és més d'esquerres. I, a més, Mas i Duran ja han dit aquesta tarda que la consulta es farà durant aquesta legislatura. Per tant, a Madrid no han evitat, de moment, el pitjor dels seus escenaris: el de la consulta i la hipotètica secessió.

Ara bé, a Catalunya s'ha de governar per poder fer la consulta. I, per governar, hi ha d'haver un govern. I és aquí on les coses es poden embolicar. El 2013 serà dur, molt dur. Els pressupostos de la Generalitat han de recollir les imposicions d'austeritat dictades per La Moncloa. I la Generalitat avui està sota respiració assistida. No hi ha un euro al calaix. La Generalitat és molt més avui, gràcies al Tribunal Constitucional i a les polítiques recentralitzadores de Madrid, una entitat gestora que una institució amb autonomia política. Dit això i malgrat això, CiU haurà de canviar en alguns dels aspectes de la seva política econòmica i social si vol aconseguir el suport d'ERC. I ho haurà de fer sí o sí. I ERC també haurà, possiblement, de moderar algunes de les seves exigències o plantejaments.

Si s'imposa la necessitat de fer més país que partit, podrem dir que s'ha acabat el bròquil. Però si s'imposen els mateixos interessos partidistes que van evitar la confecció d'una llista unitària, és a dir, fer més partit que país, l'escenari que se'n derivarà no serà favorable a continuar endavant en el procés de construcció d'un Estat propi.

L'altra opció que té CiU de formar govern és el PSC. Si es tenen en compte les últimes declaracions d'alguns dels seus dirigents, això no serà gens fàcil. I, si fem cas de les últimes paraules de Rubalcaba, serà impossible, llevat que CiU renunciï a fer el que l'ha portat a anticipar les eleccions, és a dir, a convocar la consulta.

Per tant i per acabar, demano, com a ciutadà, que es faci més país que partit, perquè crec que el que volem molts de nosaltres és continuar avançant cap a l'Estat propi, un Estat que ens permeti construir una societat més justa i cohesionada.