AQUEST ÉS EL PRIMER D'UNA SÈRIE D'ARTICLES QUE ANIRÉ PUBLICANT FINS A LA DATA DE LES ELECCIONS DEL 27S
Alguns pretenen imposar la idea que el 27S només es decideix una sola cosa i amb només dues possibles respostes. #CatalunyaSíQueEsPot intentarem debatre i fer propostes sobre tot allò que els ciutadans decidiran amb el seu vot el 27S. O dit d’una altra manera, sobre tot allò que el Parlament i el govern que surti del 27S faran en nom de la ciutadania i amb els seus vots.
Encara que es vulgui amagar, a partir del 28S i durant els propers anys elParlament i el govern que surti de les eleccions catalanes haurà de prendre decisions importants per a la vida de les persones. I la ciutadania té dret a saber quines seran i què proposa cadascú.
És una greu anormalitat democràtica que en unes eleccions es pretengui vetar el debat sobre la gestió del govern anterior, especialment quan una de les candidatures té com a objectiu donar continuïtat al president Mas. I encara és molt més greu evitar el debat sobre les polítiques de futur, amb l’argument que el 27S només es decideix un SÍ o un NO sobre una sola cosa.
Evitar aquesta amputació democràtica serà difícil, perquè són moltes les candidatures interessades en aquest escenari dualista. Junts pel Sí, el PP i Ciutadans comparteixen la mateixa agenda. I comparteixen també l’interès en anular l’agenda social i de passada amagar que comparteixen polítiques en temes tan importants com la Reforma Laboral, la Llei d’estabilitat pressupostària, la política fiscal o energètica, la privatització sanitària.
La primera cosa que es decidirà el 27S és com donar continuïtat a l’exigència del dret a decidir. Hi ha qui defensa que és un dret inexistent o que només es pot exercir en el conjunt de l’Estat espanyol. Entre els que representem el 80% de ciutadans catalans que defensem el dret a decidir apareixen dues opcions molt diferenciades.
A Catalunya Sí que es Pot considerem que s’avança més, amb més força i sobre bases més sòlides situant, en primer lloc, allò que ens uneix a més gent: la celebració d’un referèndum sobre el futur polític de Catalunya. I neguem que aquesta sigui una proposta feble, com alguns pretenen. La història de Catalunya demostra que només hem avançat quan hem sumat el màxim de gent, amb el màxim de coincidències possibles, durant el màxim de trajecte compartit possible.
No podem donar per amortitzat el referèndum que l’Estat espanyol ens impedeix fer i substituir-lo per unes eleccions suposadament plebiscitàries que no compten amb l’acord de com s’han de llegir ni entre les pròpies forces que li donen aquest caràcter plebiscitari. Per fer avançar el nostre dret democràtic a decidir és molt important la màxima unitat a Catalunya i que la decisió sigui nítida, per poder obtenir el reconeixement europeu i internacional. I això no s’aconseguirà amb un referèndum placebo que pot acabar sent una fuga cap endavant, com totes les que ha liderat el president Mas des de que fa 3 anys va decidir anticipar les eleccions per aconseguir la majoria absoluta i en el camí va perdre 12 diputats.
El 27S es decideix també quines seran les prioritats del Parlament i del govern que surti de les urnes. Per a alguns el més important és primer tenir casa pròpia i després ja decidirem la decoració, en paraules del dirigent de CDC Josep Rull. Aquesta prioritat és legítima i pot servir per a aquelles persones que tenen la seva vida garantida, però no per als que porten anys vivint en situació d’emergència social.
Per a Catalunya Sí que es Pot la prioritat a partir del 28S és que el Parlament aprovi un Pla de rescat social per atendre les necessitats d’habitatge, alimentació i drets bàsics d’un ampli sector de la ciutadania al que la crisi ha deixat en la pobresa, en ocasions extrema. Creiem que és el primer que hauria de debatre el Parlament, siguin quins siguin els resultats del 28S.
Òbviament per a un Pla de rescat social calen recursos i, en conseqüència, el 27S també es decidirà sobre aquest aspecte. Amb la lògica d’alguns, hem d’esperar a disposar de la independència per encarar aquests reptes. En canvi, a Catalunya Sí que es Pot creiem que, malgrat els problemes de finançament, cal fer-ho ja.
I aquí entra el debat de com finançar aquestes polítiques socials en un marc d’ofec pressupostari, d’endeutament elevat de les finances de la Generalitat i d’intervenció pel govern espanyol dels pressupostos del govern català –per cert, una intervenció feta gràcies a la Llei d’estabilitat pressupostària votada el 2012 per CiU, tant Unió com CDC-.
No serà fàcil, però existeixen marges per fer-ho. Proposem utilitzar la capacitat d’estalvi que suposaria deixar de fer campanyes institucionals com la recent de “Preparats”, o deixar d’encarregar estudis per a la “desconnexió” a consultories i multinacionals, o revisar la política de concerts educatius. Poden semblar marges petits, però sumats segur que donen per augmentar la despesa de beques menjador, per exemple.
L’altre marge és el que ofereix la millora de la situació econòmica i de finançament per al 2016. Marge estret, però que també suma recursos disponibles. Òbviament el govern que surti del 27S haurà de decidir si participa o no en les negociacions o acords per un nou sistema de finançament autonòmic, que està pendent des de gener del 2014. Es digui el que es digui a la campanya electoral, qualsevol govern que surti del 27S haurà d’entrar en aquesta negociació.
Però el més important a decidir el 27S en matèria de recursos disponibles per fer polítiques socials és la política fiscal que es proposa, tant sigui en la Catalunya independent com en l’Espanya autonòmica, federal o confederal. Si amb el model d’Estat es discuteix quina part del pastís fiscal toca a Catalunya, amb la política fiscal es decideix quin volum té el pastís fiscal i quin grau de suficiència, equitat i eficiència té el sistema fiscal. Aquest és un debat amb alternatives molt semblants sigui Catalunya, Espanya o la UE l’espai de debat.
Fins ara, Espanya té uns ingressos fiscals que no arriben al 38% del PIB, uns 8 punts menys que la mitjana europea i entre 12 i 17 punts menys que els països fiscalment més progressistes. En la pràctica això significa uns 80.000 M€ menys d’ingressos cada any, o sigui uns 15.200 M€ menys per a Catalunya. Aquesta és la dada d’espoli fiscal social que mai surt en els debats.
Millorar la capacitat fiscal és el gran repte del nostre país i per fer-ho cal una forta ruptura amb la política fiscal practicada indistintament des de 1993 per PSOE i PP, sempre amb l’acord, quan no l’impuls, de CiU. Exemples els tenim amb el tractament de les SICAV o amb la reducció dels tipus reals de l’impost de societats o amb la doble escala d’IRPF que penalitza les rendes del treball front les rendes del capital.
Entrant en la concreció del Pla de rescat social, el 27S es vota si es crea o no una Renda Mínima Garantida de Ciutadania. I també aquí les propostes són molt diferents. Els qui formem part de Catalunya Sí que es Pot hem presentat propostes al Parlament de Catalunya que han estat rebutjades pel govern català. També hem presentat propostes al Congrés dels Diputats per crear aquesta Renda Garantida com a prestació bàsica de la Seguretat Social.
El 27S també es decideix si es manté una posició passiva davant el drama delsdesnonaments i de la manca d’habitatge de moltes famílies, com ha fet el govern Mas durant aquesta legislatura, o bé es posen en marxa polítiques per aprofitar els habitatges desocupats del SAREB (banc dolent) i els que estan en poder dels bancs i s’utilitzen per crear un fons públic d’habitatges gestionats per la Generalitat, amb una participació important dels ajuntaments.
El 27S la ciutadania amb el seu vot haurà de decidir si es continua amb la política de privatització de la sanitat imposada pel govern Mas o es produeix un canvi que reforci el caràcter de dret de ciutadania de la salut i la seva cobertura i gestió pública.
En el terreny de l’educació i davant la important reducció demogràfica dels propers anys, la ciutadania decidirà el 27S si la reducció d’alumnes s’afronta amb una reducció dels concerts educatius amb escoles privades i la desaparició dels concerts amb escoles d’elit que segreguen l’alumnat per raó de sexe o bé s’aposta per carregar l’ajust sobre les escoles públiques. També si s’avança en la consideració de l’etapa de 0-3 anys com a nivell educatiu o s’orienta cap a un tractament de recurs assistencial.
Amb el seu vot la ciutadania decidirà el 27S si es manté la política de privatització de l’aigua en benefici de grans empreses o, com estan fent molts ajuntaments, es manté la gestió pública o es reverteix la gestió privada en benefici dels municipis.
També caldrà decidir sobre el model econòmic i productiu del nostre país. I si es continua apostant, com ha fet el president Mas, per projectes com el de BCN World o bé s’impulsa un canvi de model productiu que doni suport a les Pimes per créixer i agafar musculatura, especialment en relació a la capacitat exportadora.
La llista de polítiques responsabilitat del govern català sobre la que els ciutadans decidiran amb el seu vot és molt llarga.
També hi ha decisions sobre les que els ciutadans decidiran el 27S que, malgrat ser competència avui de l’Estat espanyol o la Unió Europea, afecten i molt les condicions de vida de les persones.
Dos de molt importants, a títol només d’exemple: els ciutadans hauran de decidirsi donen suport a la Reforma Laboral votada el 2012 per PP i CIU o bé es planteja una alternativa de derogació d’aquesta llei i la seva substitució per mesures que ajudin a avançar en el treball digne.
En els propers mesos, la UE haurà de decidir si signa el Tractat Transatlàntic de Comerç i Inversió (TTIP) sobre el que CIU i el grup lliberal europeu del que forma part s’han mostrat reiteradament a favor. Aquest Tractat entre la UE i els EUA pot suposar un pas més en la pèrdua de sobirania dels estats, actuals o futurs, davants dels mercats financers i les multinacionals. Amb impactes importants en els àmbits de l’alimentació, la salut pública, el medi ambient o la protecció del consumidor. I que pot acabar tenint un nou impacte negatiu en les relacions laborals per la via de la desregulació. O avançar en la privatització de la solució de conflictes comercials entre les empreses transnacionals i els estats per la via de l’exigència de submissió dels estats a sistemes d’arbitratge privat.
El 27S la ciutadania decidirà sobre tot això i moltes coses més. Negar-ho formar part de l’estratègia dels qui volen convertir aquestes eleccions en un acte d’amnèsia col·lectiu i reforçar les seves posicions polítiques.
Que les persones en el moment de votar no tinguin present tot el que es decideix el 27S, a més de suposar un afebliment democràtic, pot acabar costant molt car a la ciutadania. Especialment a aquells sectors socials que depenen de les polítiques públiques per garantir drets bàsics com l’habitatge o la sanitat.
Millor no oblidar-ho en el moment de votar el 27S.
Si voleu llegir el text en el seu context original
No hay comentarios:
Publicar un comentario