REFUGEES WELCOME TO CATALONIA: A PRACTICAL GUIDE

jueves, 3 de septiembre de 2015

D’acord, és guerra bruta, però… per què no entren mai a la seu d’ERC o de la CUP? (de El Crític) 2/9


L’estratègia de CDC davant de la investigació oberta per la fiscalia anticorrupció sobre les suposades comissions de Teyco ha estat, de moment, tancar files: tot és guerra bruta. Una operació política contra el sobiranisme. Josep Rull, coordinador general de CDC, ho ha catalogat d'”espectacle mediàtic”. D’acord, potser és guerra bruta de baixa intensitat (la guerra bruta seria una altra cosa: el GAL o l’Operació Garzón, per exemple). Però de moment, els últims quaranta anys, no hem vist un escorcoll similar (per un cas corrupció) en una seu d’ERC. O de la CUP. O d’Òmnium. O de l’Assemblea. L’esquerra independentista fa anys que està sota la lupa de l’estat. ERC també. I no ha passat. Amb un cas de suposada corrupció, no ha passat. Potser és que Convergència té un problema no resolt.


A CDC creuen que el discurs reactiu –”és un atac al procés”– servirà per aglutinar encara més el seu potencial votant entorn de l’aposta electoral de Junts pel Sí. És una possibilitat. El problema, però, és que potser no passa. El 2012, en circumstàncies similars, no va passar: els escàndols de corrupció van esquitxar la campanya convergent, els ideòlegs de CDC van recórrer al relat de la “guerra bruta”… i CiU es va quedar amb 50 diputats. La corrupció importa als ciutadans, i molt. Set de cada deu catalans creuen que la corrupció política està molt estesa, segons dades del CEO. La corrupció no distorsiona la campanya: la corrupció sempre ha estat en campanya. I aquesta campanya, més.


L’empresari Carles Sumarroca Claverol. Foto: Cambra de Comerç
Molt soroll per a no res? Caldrà veure-ho

Hi ha qui diu que això d’avui és molt soroll per res. Caldrà veure-ho. El Cas Torredembarra, d’on deriven les actuals acusacions, no ha arribat encara a judici però presenta evidència molt sòlides. L’exalcalde convergent de la localitat està acusat d’haver cobrat més d’un milió d’euros en comissions de les empreses del Grup Sumarroca a canvi de concedir obra pública. El conseller delegat de Teyco, Jordi Sumarroca, va ser detingut el juliol i va passar 19 dies a presó abans de sortir en llibertat… sota fiança de 600.000 euros.

Arran de la investigació d’aquest cas, la guàrdia civil hauria trobat indicis que Teyco hauria pagat comissions per concessió d’obra pública a la Fundació de CDC. Segons el diari El País, a la caixa forta dels Sumarroca s’hi hauria localitzat una sèrie d’anotacions que descriurien les suposades operacions. En un reportatge del passat octubre, posàvem la lupa de CRÍTIC sobre Teyco i les empreses del Grup Sumarroca, principals adjudicatàries de l’obra pública del govern. El cas Torredembarra és el cas Teyco-Sumarroca. No és un tema menor. I pot fer-se més gran.
El dilema de Junts pel Sí: guerra bruta o lluita implacable contra la corrupció vingui d’on vingui?

CDC tanca files entorn del discurs de la “guerra bruta”, però Raül Romeva, cap de files de Junts pel Sí, ha demanat ser implacables amb la corrupció vingués d’on vingués. “No pot haver-hi cap imputat per corrupció a la llista de Junts pel Sí”, deia Raül Romeva en l’entrevista de CRÍTIC. Són dos plantejaments diferents: un de reactiu i un altre de proactiu. Quin dels dos discursos s’imposarà en el relat de Junts pel Sí? De moment, el compte oficial de twitter de l’artefacte electoral ha fet un tuit a mig camí.

Una de les raons de part de l’independentisme per oposar-se al a llista unitària entre CDC i ERC era evitar escenaris com el que s’han produït avui. Amb llistes separades, una operació d’aquest tipus hauria afectat només a CDC, un partit que queia a les enquestes, en part, arran de la seva qüestionada gestió en aquest àmbit. Ara, amb l’operació Junts pel Sí en marxa, CDC arrossega a una part substancial del sobiranisme cap a un terreny molt incòmode. L’argumentari de Junts pel Sí diu que Mas és el millor President possible per aquesta etapa perquè, entre d’altres coses, ha estat eficaç en la lluita contra la corrupció. Més d’un i més de dos a Esquerra lamentaran avui l’acord electoral.



Tot plegat resulta complex de gestionar pel sobiranisme, un moviment que en gran part ha basat el seu discurs en la regeneració política i que clava les seves arrels profundament en aquest malestar social. Ho resumeix bé el periodisme Arturo Puente en aquests dos tuits. Amb el benentès que no tot l’independentisme s’ha agrupat a Junts pel Sí: al marge de tot plegat, resta la CUP.

La CUP s’ha mostrat a favor d’investigar la corrupció i a l’hora ha denunciat l’oportunisme polític de l’Estat per tirar endavant l’operació justament ara. Però amb això no n’hi ha hagut prou per satisfer el relat convergent. Agustí Colomines, exdirector de la Fundació CatDem, ha comparat el registre de la Fundació amb un registre de la guàrdia civil al diari ‘Gara’, i ha acusat al diputat de la CUP David Fernández de “relativisme moral” per denunciar les actuacions de les forces policials espanyoles al País Basc i no fer-ho a Catalunya. Déu n’hi do.

És obvi que el tempo de l’operació d’avui respon al calendari electoral. I que de nou queda palès que la separació de poders brilla per la seva absència a l’Estat espanyol: res que no sabéssim.Però molts dels qui avui han parlat de guerra bruta… dirien el mateix si el cas hagués afectat el PP o al PSOE? La doble vara de mesurar és evident.

Lluitar contra la corrupció és una necessitat higiènica. Ho ha resumit Feliu Ventura en un tuit: “La guerra bruta és corrupció, i la corrupció és guerra bruta”. Guerra bruta contra la democràcia. El 27 això també importarà.