30 milions d’euros cada any per a 16 escoles de l’Opus Dei

La Generalitat subvenciona amb 30 milions d'euros cada any les 16 escoles catalanes vinculades a l'Opus Dei. La xifra oficial dels concerts en els últims sis anys, obtinguda per primer cop per CRÍTIC a través del Departament d'Ensenyament, ascendeix a 180 milions d'euros i, pràcticament, no va disminuir malgrat les retallades en Educació. Els 16 col·legis, menys un de dedicat a l'educació de 0 a 5 anys, segreguen els alumnes per sexes. L''Anuari Mediacat dels Silencis Mediàtics' de 2014 ja va denunciar el finançament d'aquestes escoles.

Les dades oficials, obtingudes per primer cop per CRÍTIC directament del Departament d’Ensenyament de la Generalitat, mostren que les subvencions que reben les 16 escoles catalanes vinculades a l’Opus Dei s’han mantingut almenys des del 2010 entorn dels 30 milions d’euros anuals i no han baixat mai dels 28 milions. En els darrers sis cursos escolars, marcats per les retallades de l’educació pública, han rebut quasi 180 milions d’euros. No hi ha, però, cap tractament de favoritisme. Els concerts estan reglats i van en funció de les unitats educatives concertades i de l’alumnat de cada centre. Tot i això, des de fa anys, sindicats, associacions de mares i pares, moviments estudiantils i una part dels partits polítics, concretament ERC, el PSC, ICV-EUiA i la CUP, han posat en qüestió la subvenció que reben escoles privades i vinculades a l’Opus Dei, que ja estan finançades per les quotes que paga l’alumnat i que segreguen nens i nenes per sexe.
Els tres centres més beneficiats són La Farga (Sant Cugat del Vallès), La Vall (Sabadell) i Bell-lloc del Pla (Girona). Aquestes “escoles d’elit”, segons el sindicat d’educació USTEC-STEs, reben cada any quantitats superiors als 3 milions d’euros. Des del curs 2010/2011 han estat dotades amb més de 19 milions d’euros cada una. Xaloc (l’Hospitalet de Llobregat), una obra de l’apostolat corporatiu de l’Opus Dei, completa el rànquing de les més subvencionades. En aquests sis anys de concerts, el col·legi ha absorbit 17,6 milions. A la part baixa, l’escola Mestral, a la qual la Generalitat ha destinat un total de 3,7 milions, tanca aquesta llista acompanyada de Terraferma i d’Airina que reben entre 600.000 i 700.000 euros per curs. Tampoc no arriben al milió d’euros anuals Montclar ni Arabell.

La polèmica entorn dels concerts escolars atorgats als centres que segreguen l’alumnat per sexes tornarà a ser d’actualitat política a Catalunya en els pròxims mesos. Aquests concerts van ser atorgats inicialment pels governs de Jordi Pujol, però durant els governs tripartits no es van suprimir. Aquesta setmana, però, el PSC ha registrat una proposició al Parlament per reformar la LEC (Llei d’Educació de Catalunya) amb la finalitat de retirar les subvencions a aquestes escoles. La proposta del PSC d’ara s’unirà a la que ja va fer al desembre Catalunya Sí que es pot. El grup parlamentari d’esquerres va iniciar els tràmits de tres proposicions de llei per a la modificació de la LEC per garantir la laïcitat, sobre els criteris de tancament de centres i per l’eliminació dels concerts de les escoles que separen per sexe.
Aquests canvis ja van ser plantejats al Parlament l’any 2014 pel PSC i amb el suport de tots els partits d’esquerres. Aleshores no van prosperar pels vots conjunts de CiU i del PP. Aquell any, el Govern català, presidit encara per Artur Mas i amb Irene Rigau de consellera d’Ensenyament, va decidir renovar els concerts als 16 col·legis vinculats a l’Opus Dei per un període de quatre anys, una decisió que va passar per alt les crítiques de partits com ERC, ICV-EUiA i la CUP, de sindicats, d’AMPA i del moviment estudiantil.
Per contra, el nou Govern de les Balears ja està començant a canviar el model de concerts a les Illes i va decidir al juliol passat no concedir el concert educatiu que havien sol·licitat les escoles vinculades a l’Opus del Parc Bit, Aixa, Aladern i Llaüt, per a l’educació secundària. A més, la conselleria d’Educació ha iniciat també el procediment de revisió i rescissió dels concerts que ja havien tingut el curs passat aquestes escoles i que afecten els cursos de primària.

Per què separen nens i nenes?

Escola La Farga, a Sant Cugat del Vallès / IVAN G. COSTA

La controvèrsia entorn de les escoles vinculades a l’Opus Dei sobrepassa l’aspecte estrictament econòmic de les subvencions públiques. Totes les escoles aposten per l’educació diferenciada. Com a conseqüència, o no, del vincle que tenen amb l’Obra. Avantis, que és llar d’infants i parvulari, és l’única excepció. Aquest model implica la segregació dels alumnes per sexes dins les aules, en tant que només admeten nens o només admeten nenes. El cap de comunicació de la Institució Familiar d’Educació, Alberto Cortés, una societat anònima propietària de 10 dels 16 centres de la llista, defineix en una entrevista amb CRÍTIC l’opció de segregar per sexes com una aposta “per la igualtat d’oportunitats”. “Quan les noies són en un entorn només femení, tenen més possibilitats de trencar els estereotips de gènere presents a les aules i de llançar-se cap a carreres considerades exclusivament masculines. I viceversa”. En la mateixa línia, el director del col·legi masculí Xaloc, Ramon Homs, defensa que el sistema diferenciat els funciona, fa que el rendiment dels nois a classe sigui superior i que tinguin menys fracàs i abandonament escolar. “Les famílies el demanen i els nens estan feliços”, recalca; “si això no ho volgués ningú, ja hauríem tancat”.
Des d’una altra òptica, el sindicat d’educació USTEC-STEs considera que la segregació comporta greus problemes de desconeixement i de relació entre persones de diferents sexes. “Tenim molta experiència sobre això heretada del franquisme”, destaca Ramon Font, el seu portaveu, “i des del punt de vista pedagògic sabem que ha estat un desastre per al desenvolupament dels infants, perquè és la manera més clara de poder cosificar l’altre”. La Institució Familiar d’Educació rebat aquesta tesi argumentant que cap estudi no demostra que es derivin problemes sociològics de la separació per sexes dins l’aula. “És una afirmació feta des d’un prisma ideològic i mai pedagògic”, assegura Cortés. Una part de les seves escoles, igual que d’altres com Xaloc, són eminentment masculines. Tant l’alumnat com l’equip docent i directiu, el configuren només homes. Això sí, hi ha un petit reducte en el qual la segregació sexual no és absoluta: el personal d’administració i serveis, de cuina i de neteja. En aquestes feines les dones sí que hi tenen cabuda.
Els responsables d’aquests col·legis insisteixen que els resultats acadèmics i la personalització que aporta el model diferenciat impulsen les famílies a decantar-se per aquest tipus d’escolarització. Però n’hi ha que fan aquesta tria per la vocació religiosa dels centres, una altra de les raons per les quals alguns sectors demanen que se’ls retirin les subvencions. “L’Opus Dei és molt fonamentalista i organitza, administra i transmet la seva ideologia a les escoles”, explica Rosa Cañadell, del grup promotor de la ILP Educació. “Nosaltres pensem que això és nefast i negatiu per a l’alumnat, per a la societat i per al futur”. Aquesta iniciativa legislativa popular promou una educació que potencia la diversitat, considerant que la separació entre nens i nenes no afavoreix la bona relació igualitària i necessària perquè després tinguem una societat no masclista. A banda, a Cañadell la preocupa que es deixi l’educació dels infants en mans de centres religiosos “amb un ideari molt concret i que, en certa manera, poden estar adoctrinant-los”.

Quina relació tenen amb l’Opus Dei?

Col·legi Viaró, a Sant Cugat / IVAN G. COSTA

L’Opus Dei no és propietari de cap dels 16 centres subvencionats, si bé és cert que alguns d’aquests centres són obres de l’Apostolat Corporatiu de la Prelatura. Segons explica el cap de premsa de l’Opus a Catalunya, Miquel Codolar, aquesta relació implica que les escoles “tenen un conveni amb nosaltres mitjançant el qual donem formació cristiana als alumnes amb el missatge específic que tothom pot ser sant des del lloc habitual de treball”. La Prelatura es compromet a oferir l’atenció pastoral i els professors de religió, però, matisa Codolar, “el vincle entre els uns i els altres comença i acaba aquí”. Siguin obra corporativa o no, tots els centres de la llista confien a aquesta institució l’educació religiosa de l’alumnat. A canvi, aquestes persones reben un sou pel servei que ofereixen.
Els col·legis Pineda, Viaró i Xaloc van contraure aquest conveni amb l’Opus Dei. Pel que fa al darrer centre, des dels seus inicis ha tingut un fort lligam amb la Prelatura. El periodista Daniel Arasa va escriure el llibre ‘Xaloc. Gent de l’Opus Dei a l’Hospitalet del Llobregat’, amb motiu del 25è aniversari del col·legi. Un dels seus capítols explica que la tasca dels directors de l’Opus va ser l’impuls, el suport i l’orientació per a la construcció del centre. “Els objectius de la gent de l’Opus Dei i del consistori hospitalenc confluirien”, narra el llibre, i finalment l’any 1964 l’exalcalde franquista José-Matías de España va vendre els terrenys a una immobiliària perquè s’hi edifiqués l’escola. “La creació d’un centre cultural […] promogut per gent de l’Opus Dei i moltes altres persones tenia via lliure”.
La titularitat de totes les escoles està en mans de societats anònimes. Algunes d’aquestes societats són grans empreses que tenen diversos col·legis, com és el cas de Fomento de Centros de Enseñanza, amb seu a Madrid i propietària del Canigó. A Catalunya, el símil és la Institució Familiar d’Educació, que, com les altres, va néixer fruit de la iniciativa d’un grup de pares. És actualment propietària de 10 de les 16 escoles que reben subvencions. El conglomerat de centres que integren aquesta empresa inclou La Farga i La Vall, dos dels tres més beneficiats al llarg dels anys. Aquest curs, la Institució ha absorbit 15 milions d’euros, la meitat de la despesa total. A la vegada, això vol dir que les sis restants es beneficien de l’altra meitat.

Camp de futbol de gespa artificial a l’escola La Farga, de Sant Cugat del Vallès / IVAN G. COSTA

L’escolarització en aquests centres no és gratuïta. Per pagar les despeses, les escoles demanen a les famílies que “de manera voluntària” també assumeixin un cert cost, “perquè, si no, desapareixerien”. Així ho explica Alberto Cortés, cap de Comunicació de la Institució Familiar d’Educació. “Les subvencions són molt inferiors al que costa la plaça, cobreixen el pagament dels professors i poca cosa més”, concreta; “tant de bo s’augmentés la dotació de concert per no haver de cobrar quotes, perquè la nostra voluntat no és fer negoci”.
Amb aquesta perspectiva i amb l’existència mateixa dels concerts hi discrepa l’USTEC-STEs, sota la consideració que la doble xarxa segrega l’alumnat per classes socials. El portaveu del sindicat, Ramon Font, assegura que “les famílies no haurien de pagar l’escola concertada; això és il·legal en teoria”. Però, a banda, considera que, si la Generalitat aportés tots els diners perquè no assumissin cap cost, “estaria malbaratant recursos, fent servir fons públics per a negocis privats”. És per això que, segons el seu enfocament, “s’ha d’integrar la xarxa perquè les famílies que vulguin pagar paguin, i que les empreses que vulguin fer negocis en facin, però no a costa de subvencions públiques”.
La USTEC, així com bona part de la comunitat educativa, ha denunciat en diverses ocasions que les retallades en educació hagin caigut com una llosa sobre l’escola pública. Des del 2010, el pressupost educatiu s’ha reduït un 20% “i tot a l’esquena de la pública, perquè les ajudes a la concertada s’han mantingut”, remarca Font, “i això respon a una aposta política per un model segregador”.
La proposta de reforma de la LEC (Llei d’Educació de Catalunya) registrada aquesta setmana pel PSC demana que les aules assumeixin un principi de coeducació només per mitjà de l’escolarització mixta. Per aquesta raó plantegen la retirada dels concerts a les escoles que segreguen l’alumnat. Aquest principi comporta la igualtat real d’oportunitats i l’eliminació de tota discriminació per raó de sexe. Si la proposició s’aprovés ara, els concerts actuals s’invalidarien i els 16 centres de l’Opus tindrien un any per adaptar-se a la normativa i acceptar qualsevol alumne, nen o nena, per seguir rebent les subvencions. Caldrà veure, doncs, com hi reaccionaran els partits polítics, particularment els que mai s’han oposat als concerts amb aquests col·legis. I també el Departament d’Ensenyament, que té com a màxima responsable Meritxell Ruiz. La consellera és també exalumna d’Aura, una de les escoles vinculades a l’Opus Dei. A títol personal, va voler ser present a la celebració del 40è aniversari del centre i deixar el seu testimoni en el llibre de firmes: “Sovint penso en tots els valors que aquí vaig aprendre, valors humans i cristians com l’esforç, l’exigència, la generositat i el compromís”.

La notícia original.