Els caus: de la barbàrie d'en Salvador Sostres als valors dels caps.

Estic content, perquè diumenge passat vam tenir la sortida de 'passos' amb la gent del cau on van els nostres fills i filles. Ha estat una activitat lúdica i entranyable, com cada any. 
L'excursió de passos és la jornada que marca l'obertura del curs i la més especial. Els nens i les nenes, els nois i les noies que han passat dos o tres anys en una unitat determinada passen  a una de nova. A la següent, coneixen els seus nous companys, que els guiaran en una nova etapa lúdica i educativa. També és una jornada especial per als caps. Hi ha canvi de caps i record i comiat general a aquells caps que ja no continuen.

---

És increïble veure com nois i noies en edat universitària amb estètiques diferents, alguns amb les seves rastes, rapats, arracades, .... arriben a plorar emocionats perquè no poden continuar de caps o perquè l'exigència dels seus estudis o la seva situació laboral no els permet seguir. I com d'altres que estan fent Erasmus envien missatges avisant que, encara que no hi són presents, continuaran tan bon punt arribin de la seva beca a l'estranger.També veiem que altres, que van marxar fa dos o tres anys, encara vénen a saludar els seus 'petits' que ja no ho són tant.

El cau és un lloc educatiu i acollidor on nois i noies de manera voluntària dediquen els seus dissabtes a educar en la solidaritat, l’autonomia personal, la cultura del respecte als altres i al medi ambient, l'esforç,...

Fent meves les paraules d'en Carles Capdevila al seu editorial del diari Ara del dia 1 d'octubre, els caps i monitors són un col·lectiu al qual estic agraït, com a pare i ciutadà, per l'entusiasme amb què eduquen les criatures. Admiro com superen la indiferència amb què els tracta qui no coneix la seva feina. No els ho posem fàcil, però ningú no els rebaixa l'alegria ni la moral. Són el pla nacional de valors amb potes.

Aquesta reflexió ve com a conseqüència d'un article publicat el 15 de juliol per en Salvador Sostres al seu bloc, on diu:

Ja el nom és ben terrible. Cau. Cau és on s’amagava Bin Laden, fins que el vam anar a matar. Cau? Quin cau? No vull que la meva filla vagi a un cau. Això d’entrada. De tota manera, vull deixar clar que la paraula espai no remet a cap forat i em sembla igualment lamentable.

Aquest senyor continua dient amb un to força pejoratiu:

El tipus de valors que als caus es propaguen no em poden semblar més lamentables. Relativisme atroç, ecologisme de pa sucat amb oli i molt poc rigor. Aquest antiamericanisme de base, aquest pacifisme pueril. Aquest contacte amb la natura que em causa tota classe d’urticàries. Aquesta festa del banyador i de la sandàlia, de la samarreta i de la calça curta.

Suposo que li ha de saber greu que els valors que propaguen els caps dels caus fan que majoritàriament surti gent que no es dediqui a criticar de manera destructiva sinó constructiva, gent que digui no a les guerres, gent que sàpigua indignar-se, que aprengui a tenir respecte envers altres persones encara que opinin de forma diferent i ho demostrin amb educació.

Més endavant, el seu article continua carregant contra la filosofia de l'escoltisme amb un punt de superioritat insultant quan diu:

Si Catalunya ha perdut totes les guerres i té aquesta moral tan toveta que fa que només sapiguem queixar-nos i que mai no siguem capaços de capgirar la Història és perquè ens hem passat la vida malgastant el temps i les forces fent excursions estèrils i que no diuen enlloc, fent focs de camp que són un insult a la idea de la civilització i dormint en sacs de dormir o fent el sinistre vivac, en lloc d’anar a hotels de cinc estrelles i conquerir el món sense tant d’acomplexament.

Ja sabem que en el món hi ha gent de tot i gent que no surt de casa si no pot anar a hotels de cinc estrelles. Per això, alguns portem els nostres fills i filles al cau, perquè aprenguin a orientar-se per la natura, a conèixer els arbres, els pobles i les conrades del nostre entorn i fins i tot, a sobreviure quan es topin amb personatges com el senyor Sostres, que ha escrit aquest article tan irrespectuós.

Una persona pot no voler portar els seus fills al cau, però, si no hi està d'acord escriure articles tan insultants com el que us presento sobrepassa el límit de decència. La seva mala sang, segur que va tenir una mala experiència de petit, si és que va arribar a ser escolta en algun moment, continua:

Ho hem perdut sempre tot de tant posar l’èmfasi en llocs equivocats, de tant conformar-nos amb la mediocritat, de tant perdre el temps en assumptes de cap importància i de tant arronsar-nos quan arriba l’hora de la veritat. Per això ens ha anat com ens ha anat, perquè els caus inculquen moral de perdedor. Ho vaig escriure ahir: “monitor” és una paraula terrible, acampar és funest, i aquesta mena d’oci només crea persones de poc gust, de cap autoexigència i de cap ambició. 

Em costa creure que tenir el valor de posar-se a educar i, a més, aconseguir-ho, i, a més, sense cobrar no li sembli un repte d'autoexigència i ambició. (¿No ha sentit mai, senyor Sostres, que el millor que s'aconsegueix del món és gratis?)

Es nota en el text que aquest senyor mai s'ha plantejat el repte d'educar en el lleure, és a dir, educar jugant, i no es pot imaginar tenir davant trenta nois i noies de la mateixa edat, entre sis i divuit anys.

Els caus i els ESPLAIS i les acampades donen l’arquetip del panxacontent, de l’aficionat que fa versos diumenge a la tarda. No hi ha res pitjor que un aficionat, ni res pitjor, per cert, que els diumenges a la tarda. Els caus i els ESPLAIS són l’explicació de per què els catalans no sabem interpretar correctament el luxe, ni ser elegants del tot: els nostres referents de xiruca i berenar a la font de la Matraca no ens han permès d’arribar a més.

Suposo que ser una persona sensible, escriure poesia, passar la tarda dels diumenges amb els amics xerrant de forma civilitzada o a casa amb la família és una forma anacrònica de passar la tarda d'un diumenge per al senyor Sostres. Jo encara recordo las tardes de diumenge amb els amics i amigues 'ramblejant', xerrant, fent fòrums dels llibres i pel.lícules vistes, tornant d'excursió i anar a fer la darrera cervesa a la Plaça Reial, ... amb molt d’afecte. No buscava luxes, ni els busco ara.

El fet d'anar al cau no impedeix als nostres fills i filles visitar ciutats 'civilitzades', aprendre idiomes, .... un cop a la universitat anar d'Erasmus, ...Per això no estic d'acord amb la seva afirmació:

Caldria tancar tots els caus i que els pares viatgessin amb llurs fills el cap de setmana a ciutats civilitzades. Si fan l’esforç de pagar una bona escola –això els que el fan- també l’haurien de fer per intentar mostrar-li al seu fill les meravelles del món. No s’hi val dir: “oh, és que jo sóc pobre”, el que val es esforçar-se de valent per poder reunir els diners per donar una formació més completa al teu fill, una formació que vagi més enllà de la munió i de l’acampada.

Encara que sembli mentida, en dues coses sí que estic d'acord amb el senyor Sostres. Per una banda que les vacances escolars dels nostres fills estiguin més plenes d'educació en l'oci i no en l'educació acadèmica.

en lloc de l’educació acadèmcia, l’educació en l’oci, igual d’important i de bàsica.
I, en segon lloc, que 

Hem de ser una mica més exigents i assumir més les nostres responsabilitats en lloc de delegar-les. Hem d’educar els nostres fills i no abandonar-los a la sort d’un monitor que vés a saber d’on surt i què pensa i què diu 

És clar que sí, evidentment abans d'entrar al cau ens vam informar i entrevistar, vam preguntar d'on surten els monitors i sabem que fan cursos a escoles especialitzades en el món de l'escoltisme, del treball amb nens i nenes, de l'esplai, ... en el seu temps lliure, apart del seus estudis 'reglats'. Tots i totes pensen de formes diverses, perquè el que ens interessa és que els nostres fills i filles vegin la diversitat del món: a l'escola, al carrer, al cau i llegint articles com el del senyor Sostres.

Crec que amb una mica de paciència encara podríem convèncer aquest senyor de com n’està d'equivocat en la seva percepció del que és un cau, que la seva fatídica experiència no es pot generalitzar. Per això, jo, com ell, també defenso una higiene fonamental i, en lloc de fugir de la barbàrie d'articles com el que ell ha escrit, els dono publicitat per tal que la seva percepció pugui canviar en un futur....I perquè tothom estigui informat i pugueu apuntar els vostres fills i filles ....http://www.escoltesiguies.cat/   
@joseluisregojo