Primer de Maig: Les mentides (i les veritats) sobre els sindicats

El Primer de Maig és una data ideal per a criticar els sindicats de treballadors i treballadores. És clar que se'ls pot criticar, però no tothom pot criticar-los: la CEOE? la Conferència Episcopal? els Bancs i Caixes?

Els sindicats, com qualsevol altra institució en la que treballin persones, tenen el risc de tenir entre les seves files corruptes i malversadors i això no s'ha de negar ni ocultar. Però això no ha de servir per eliminar-los.

Què faríem els treballadors i treballadores sense entitats que ens puguin defensar, malgrat els seus errors?

Imagineu-vos com estem ara i imagineu com seria sense sindicats ..... els jocs de la fam.

El mes de desembre del 2011 la revista Lluita Obrera en el seu número 207 va publicar un article titulat Les mentides (i les veritats) sobre els sindicats.

Vaig demanar als companys i companyes de la revista si em podien enviar el PDF de l'article per publicar-ho aquí per tal d'equilibrar una mica la balança d'anti-propaganda sindical.

L'article pot estar en algun apartat una mica desfasat, però serveix per l'objectiu principal d'aquesta entrada: la necessitat de tenir organitzacions fortes de treballadors i treballadores que defensin els nostres interessos davant la ultradreta que ens governa a Madrid i la dreta que governa Catalunya.

Deia Joseph Goebbels, ministre de propaganda d’Adolf Hitler, que “una mentida mil vegades repetida es converteix en veritat”. I lamentablement això ho estem comprovant cada dia. Darrerament els sindicats de classe com CCOO estem patint un atac directe per part d’interessos neoliberals que no tenen cap problema en repetir mentides sobre nosaltres amb l’objectiu d’afeblir-nos ja que som una de les poques organitzacions que tenim la força suficient per plantar cara a les retallades de drets socials i laborals, i davant el desmantellament de l’estat del benestar que estan duent a terme. Però davant les mentides els nostres arguments són contundents. Mireu.

Mentida número 1: Els sindicats tenen cada cop menys suport

L’afiliació sindical no deixa d’augmentar a Espanya. L’any 1980 poc més de 500.000 persones estaven afiliades a algun sindicat. Aquesta xifra s’ha multiplicat per 6 i en aquests moments hi ha 3 milions d’afiliats, 1.200.000 a CCOO.

Mentida número 2: Els sindicats no ens representen

El 90% dels treballadors participa a les eleccions sindicals. Decideixen democràticament quin sindicat volen que els representi al seu centre de treball. La participació és major que a les autonòmiques, municipals, generals i europees, per tant, els sindicats tenen més representativitat que els alcaldes i els diputats.

Mentida número 3: Els sindicats viuen del diner del Govern

La principal font de finançament dels sindicats són les seves quotes. Tenen tres milions d’afiliats que paguen uns 250 milions d’euros anuals, quantitat que suposa el 60% dels seus ingressos. El Govern aporta als sindicats espanyols 16 milions d’euros, que es reparteixen en funció dels resultats de les eleccions sindicals. Els britànics reben 98 milions, els italians 600 milions i les organitzacions del sector públic francès 700 milions d’euros. A Espanya, la patronal ingressa uns ajuts molt similars als dels sindicats; els partits polítics, 85 milions; la Casa Reial, uns 9 milions d’euros, i l’Església catòlica, més de 6.000 milions. I així ves sumant… La Federació Espanyola de Futbol rep de l’Estat uns 5 milions; el cinema espanyol, 90 milions, i les empreses privades de premsa i televisió reben la gens menyspreable xifra de 360 milions d’euros.

Però només es qüestionen els ajuts als sindicats quan aquests diners es destinen a finançar la negociació col·lectiva. A Espanya es negocien més de 4.000 convenis i, per tant, és raonable que el que beneficia tothom es financiï també amb els diners de tothom.

Mentida número 4: Els sindicats es lucren amb els ajuts que reben per a la formació

Entre tots els sindicats es gestionen 150 milions d’euros, que el Govern destina a la formació professional. Les patronals tramiten la mateixa quantitat. Aquests diners provenen de les nòmines dels treballadors i de les cotitzacions dels empresaris. Gràcies a aquest sistema es formen quasi 2 milions i mig de treballadors l’any de manera gratuïta. Tots els cursos estan sotmesos a control públic i auditories i es deleguen a sindicats, patronals i administracions perquè són més a prop de les necessitats dels treballadors que els polítics i els seus equips.

Mentida número 5: Els sindicats no serveixen per a res

CCOO i la resta de sindicats tenen 300.000 delegats i delegades, que són escollits a les eleccions sindicals dels seus centres de treball. Amb una alta dosi de compromís, dediquen temps i esforç a millorar les condicions laborals dels seus companys. I ho aconsegueixen.

Ser sindicalista no és una bicoca, ser delegat requereix molt compromís. A Espanya el nombre d’hores sindicals és molt baix, per això molts delegats dediquen part del seu temps personal a fer sindicalisme. Un alliberat sindical ho és perquè la resta de companys delegats sindicals renuncien a tenir hores sindicals, aquests les acumulen i li cedeixen el seu crèdit horari. A Espanya hi ha 4.000 alliberats sindicals que atenen 12 milions de treballadors.

El cost econòmic de les hores sindicals és minúscul. Tan sols una de cada mil hores que es treballen es dedica a fer tasques sindicals. Per això el que més molesta als empresaris no és el cost de les hores sindicals sinó el que s’aconsegueix. Millorar el salari dels treballadors un 1 per cent suposa per a l’empresa 10 vegades més costos que les hores sindicals. Aconseguir que es compleixin els permisos de maternitat i paternitat implica tres vegades més costos que les hores sindicals. I gràcies a la negociació col·lectiva els salaris dels treballadors augmenten anualment 1,2 milions d’euros, una xifra molt superior al cost de les hores sindicals.

Ara ja tens les dades, decideix per tu mateix.