Llegiu el reportatge, mireu l'apartat de 'dades' i, finalment els 'testimonis'. Tot molt interessant.
Aquí us deixo el principi de l'article:
Fujitsu, Hewlett-Packard o El Corte Inglés, denunciades per abusos laborals en la seva cadena de producció, són algunes de les empreses més beneficiades per la Generalitat en matèria de contractació pública. CRÍTIC ha analitzat a fons les compres dels darrers quatre anys de l'administració autonòmica en els sectors del tèxtil i l’electrònica: gairebé 300 contractes. En el cas de l'electrònica, el 68% de les empreses contractades disposen d'algun tipus de certificació ètica o codi de conducta per als proveïdors. En el cas del tèxtil, la xifra s'eleva al 81,5%. Tanmateix, les certificacions i codis de conducta no són una garantia absoluta que no es cometin abusos, com va demostrar el sinistre del Rana Plaza a Bangladesh o detallen informes de centres de recerca independents com DanWatch. Iniciatives com Electronics Watch, en la que participa l'ONG Setem Catalunya, reclamen utilitzar el poder de compra de les institucions públiques per forçar les grans empreses a acabar amb les situacions d'explotació i violacions de drets en les seves cadenes de producció. Per fer-ho possible, el primer pas és conèixer on i com s'ha fabricat allò que es compra. Un requisit en el que la Generalitat suspèn.La Generalitat de Catalunya pot garantir que tot allò que compra ha estat produït en compliment dels estàndards laborals fixats en els convenis laborals de l'Organització Internacional del Treball (OIT), que fonamentalment tenen per objecte promoure els drets laborals, fomentar l’oportunitat de treball decent i millorar la protecció social? La resposta és clara: no. Així ho ha reconegut a Crític Teresa Pitarch, directora de l'Oficina de Supervisió i Avaluació de la Contractació Pública (OSACP) de l'executiu. «L'administració ha de ser la primer en ser responsable, la primera a donar exemple i la primera que contracti amb cap empresa que no ho sigui», afirma Pitarch. Ara bé, Pitarch assumeix la incapacitat actual de la Generalitat per fer o conèixer la traçabilitat d'allò que compra, és a dir, per saber quines condicions s'amaguen rere la seva producció.
CRÍTIC ha analitzat els contractes de subministrament de gairebé els últims quatre anys —des del novembre del 2011 fins al juliol d'enguany— en tèxtil i electrònica, i en aquest període la Generalitat i el sector públic dependent han adjudicat al voltant de 100 contractes per a l'adquisició de productes tèxtils per un import total de més de 15,5 milions d'euros. En el sector electrònic, s'han atorgat uns 200 contractes de subministrament, per un total de més de 40 milions. En aquest darrer àmbit, 12 companyies acaparen el 85% de l'import, que fonamentalment va anar a parar a empreses que compten amb algun tipus de codi de conducta propi per als proveïdors (45%) o alguna certificació ètica (23%). En el tèxtil només deu empreses acumulen el 95% del total adjudicat, que es reparteix entre el que va a parar a companyies amb certificació (58,9%), les que tenen un codi propi (22,6%) i les que no tenen res o no han donat informació (18,5%). Cal matisar que aquestes certificacions i codis de conducta no són una garantia absoluta que no es cometin abusos, com va demostrar el sinistre del Rana Plaza a Bangladesh o detallen informes de centres de recerca independents com DanWatch. El detall dels contractes el trobareu a l'apartat de dades del reportatge.
Fujitsu, Hewlett-Packard o El Corte Inglés, denunciades per abusos laborals en la seva cadena de producció, són algunes de les empreses més beneficiades per la Generalitat en matèria de contractació pública. CRÍTIC ha analitzat a fons les compres dels darrers quatre anys de l'administració autonòmica en els sectors del tèxtil i l’electrònica: gairebé 300 contractes. En el cas de l'electrònica, el 68% de les empreses contractades disposen d'algun tipus de certificació ètica o codi de conducta per als proveïdors. En el cas del tèxtil, la xifra s'eleva al 81,5%. Tanmateix, les certificacions i codis de conducta no són una garantia absoluta que no es cometin abusos, com va demostrar el sinistre del Rana Plaza a Bangladesh o detallen informes de centres de recerca independents com DanWatch. Iniciatives com Electronics Watch, en la que participa l'ONG Setem Catalunya, reclamen utilitzar el poder de compra de les institucions públiques per forçar les grans empreses a acabar amb les situacions d'explotació i violacions de drets en les seves cadenes de producció. Per fer-ho possible, el primer pas és conèixer on i com s'ha fabricat allò que es compra. Un requisit en el que la Generalitat suspèn.La Generalitat de Catalunya pot garantir que tot allò que compra ha estat produït en compliment dels estàndards laborals fixats en els convenis laborals de l'Organització Internacional del Treball (OIT), que fonamentalment tenen per objecte promoure els drets laborals, fomentar l’oportunitat de treball decent i millorar la protecció social? La resposta és clara: no. Així ho ha reconegut a Crític Teresa Pitarch, directora de l'Oficina de Supervisió i Avaluació de la Contractació Pública (OSACP) de l'executiu. «L'administració ha de ser la primer en ser responsable, la primera a donar exemple i la primera que contracti amb cap empresa que no ho sigui», afirma Pitarch. Ara bé, Pitarch assumeix la incapacitat actual de la Generalitat per fer o conèixer la traçabilitat d'allò que compra, és a dir, per saber quines condicions s'amaguen rere la seva producció.
CRÍTIC ha analitzat els contractes de subministrament de gairebé els últims quatre anys —des del novembre del 2011 fins al juliol d'enguany— en tèxtil i electrònica, i en aquest període la Generalitat i el sector públic dependent han adjudicat al voltant de 100 contractes per a l'adquisició de productes tèxtils per un import total de més de 15,5 milions d'euros. En el sector electrònic, s'han atorgat uns 200 contractes de subministrament, per un total de més de 40 milions. En aquest darrer àmbit, 12 companyies acaparen el 85% de l'import, que fonamentalment va anar a parar a empreses que compten amb algun tipus de codi de conducta propi per als proveïdors (45%) o alguna certificació ètica (23%). En el tèxtil només deu empreses acumulen el 95% del total adjudicat, que es reparteix entre el que va a parar a companyies amb certificació (58,9%), les que tenen un codi propi (22,6%) i les que no tenen res o no han donat informació (18,5%). Cal matisar que aquestes certificacions i codis de conducta no són una garantia absoluta que no es cometin abusos, com va demostrar el sinistre del Rana Plaza a Bangladesh o detallen informes de centres de recerca independents com DanWatch. El detall dels contractes el trobareu a l'apartat de dades del reportatge.
No hay comentarios:
Publicar un comentario