30 milions d’euros cada any per a 16 escoles de l’Opus Dei

La Generalitat subvenciona amb 30 milions d'euros cada any les 16 escoles catalanes vinculades a l'Opus Dei. La xifra oficial dels concerts en els últims sis anys, obtinguda per primer cop per CRÍTIC a través del Departament d'Ensenyament, ascendeix a 180 milions d'euros i, pràcticament, no va disminuir malgrat les retallades en Educació. Els 16 col·legis, menys un de dedicat a l'educació de 0 a 5 anys, segreguen els alumnes per sexes. L''Anuari Mediacat dels Silencis Mediàtics' de 2014 ja va denunciar el finançament d'aquestes escoles.

Seguiment i acompanyament escolar a casa

A vegades, les famílies obliden la seva responsabilitat en l'educació dels seus fills i filles. Sovint algunes famílies només venen a les escoles quan tenen problemes o a queixar-se del professor/a de torn. Pero la responsabilitat final de l'èxit escolar és una suma entre la família, l'escola, factors genètics i la fortuna intangible que acompanya a cada persona.
A continuació us copio els consells que fa el Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya sobre el com fer un seguiment i acompanyament escolar a casa adequat.

Activitats de lleure d’estiu per als teus fills i filles

A través del web del Departament d'Ensenyament, us facilito la informació de l'oferta que diverses entitats catalanes fan d'activitats d’estiu de Lleure Educatiu: casals d’estiu, colònies, campaments, camps de treball, estades, ... per a infants, adolescents i joves. Totes elles són activitats que ajuden el creixement integral de la persona i a la transmissió dels valors. Aquesta informació ha estat facilitada directament per les entitats organitzadores. La Direcció General de Joventut difon aquesta informació, però no se'n fa responsable.
Més informació.

Ús i abús de les tecnologies

Actualment els vostres fills viuen envoltats de molts aparells tecnològics. En aquesta edat cal ser prudents en la utilització de les tecnologies i evitar que mirin massa estona la televisió, ja que la influència sobre els nens depèn del temps que passen veient-la i de l'efecte acumulatiu del que veuen. També convé que no manipulin gaire els mòbils i altres aparells electrònics.
Per fomentar el bon ús de les tecnologies digitals i evitar-ne un ús excessiu, en aquesta edat és convenient seguir les recomanacions que per franges d'edat ens fa el Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya.
@jlregojo

Polseres vermelles, TV3 i el fracàs escolar

En l'etapa de 12 a 18 anys el descans diari és molt important en època d'estudi. Cal dormir les hores necessàries, evitar estar massa hores davant de l'ordinador o de la televisió abans d'anar a dormir i evitar aliments que dificulten la digestió i begudes excitants per no pertorbar el son.
En general, podem dir que els nostres fills:

• d'entre 12 i 16 anys necessiten de 9 a 10 hores totals de son al dia
• a partir dels 16 anys, la persona adulta passa una tercera part del seu temps diari dormint

Cal tenir en compte que una de les causes de la fatiga escolar és la mala distribució del temps de descans i de feina. És important saber que un canvi d'activitat pot suposar descansar, que no cal dormir o no fer res per descansar, sinó que canviar d'activitat també suposa descans, factor importantíssim per al rendiment escolar.

Dia d'Europa

La pau mundial només pot ser salvaguardada mitjançant esforços creadors proporcionals als perills que l’amenacen.
Així comença la presentació que fa el Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya a la pàgina dedicada a Europa, i continua dient amb aquesta declaració conjunta, feta el 9 de maig de 1950 a París, es volia crear una institució europea supranacional encarregada de construir accions que alliberessin Europa dels antics odis i prejudicis que havien desencadenat les dues guerres mundials. la declaració fou redactada per Jean Monnet i llegida amb comentaris propis per Robert Schuman. Des d’aleshores, el dia 9 de maig es commemora anualment la intenció de tots els pobles europeus de col·laborar en la millora comú i de participar en la construcció d’un futur compartit, on tothom hi tingui cabuda en llibertat i equitat.
Més informació
@jlregojo 

Ordinadors a les aules i esforç

Una de les iniquitats més grans de tots els governs neoliberals d'Europa —als països nòrdics o Alemanya, menys— ha estat considerar que tot el que venia del món de la tecnologia, tant la vella com les noves, havia de ser saludat amb entusiasme, rapte i devoció, de la mateixa manera que Pere, el deixeble, es va quedar embadalit davant la transfiguració de Jesús al mont Tabor quan "la cara [de Jesús] es tornà resplendent com el sol, i els seus vestits, blancs com la llum" (Mateu 17,2). Tot plegat, doncs —tenint present que una cosa és el Fill de Déu i una altra els ginys electrònics— ha estat fruit d'una beneiteria indiscriminada, babau i fervorosa. Walter Benjamin ho va explicar amb una claredat meridiana, com també ho concebia Heidegger cap als mateixos anys: no hi ha cosa més perillosa que deixar-se enlluernar per l'aura dels avenços de la tècnica (sacralitzats a causa de la seva lluïssor), ni hi ha cosa pitjor que considerar la tècnica, de la mena que sigui, com una cosa neutra. Però ja fa més d'un segle que la humanitat dita "civilitzada" assumeix que la tècnica és el gran emblema (encara que tan sols és miratge) del suposat avenç, sempre beneficiós, de la història.

¿No es van adonar, els ínclits pedagogs de Catalunya i de tot Espanya, que els ordinadors, igual que la resta de les tecnologies que els nois i noies porten a les butxaques —com abans hi portàvem una granota amb una làmina metàl.lica que raucava— són els responsables de la creació d'una cultura de la facilitat, la immediatesa i el divertiment? No van veure que l'ordinador és l'eina que ha excusat els seus usuaris, en especial els més joves, a fer un esforç d'aprenentatge i de memòria, amb tota la mediació que això sempre ha significat? ¿Es podia confiar que els ordinadors substituïssin amb eficàcia la paraula del mestre o del professor? ¿Es podia suposar que de l'ús dels ordinadors en naixeria una dialèctica viva com la que ha presidit tota la història de l'educació al món occidental? Els ordinadors i totes les noves tecnologies "de butxaca" han estat la causa que els nois i noies visquin en una mena de cultura-civilització amnèsica i aliena a la paraula, la lectura, el diàleg, l'esforç, l'estudi a fons i la recerca; i, per tant, sembla una insensatesa fer entrar aquests ginys en un espai en què allò més necessari és ensenyar els joves a pensar i discernir, a triar i corregir, a modular i perfilar el saber, a discutir-lo amb el Verb i la dialèctica, i, en definitiva, a establir una diferència neta entre "aprendre" i "divertir-se".

És possible, com ja s'ha dit, que els professors veiessin en aquestes màquines la redempció de la seva manca d'autoritat —cosa de la qual no són culpables— i el bàlsam per a l'escruixidora manca de disciplina a les classes. La conseqüència ha estat que ja no queda gairebé ningú que consideri seriosament que l'educació demana esforç, colzes i testa. Les aules mai no haurien hagut de convertir-se en un espai (un altre!) acomodat a la distracció i el passatemps.

Jordi Llovet, Ordinadors? No, gràcies, Quadern de Catalunya. El País 17/02/2011