Max y su sombra

Max y su sombra es una historia entrañable entre un chico y su sombra, un diálogo donde los silencios son más importantes que las palabras. Un diálogo que consigue dar respuestas sencillas a preguntas que nos hemos hecho desde que el mundo es mundo y que solo los niños se atreven a preguntar con una inocente crudeza.
(versión en catalán)

Editorial Proteus: un desafío del siglo XXI

Ninguno de los artículos que he escrito en este blog ha tenido como objetivo dar a conocer a ninguna empresa con ánimo de lucro. Esta entrada será una excepción. Una excepción fundada como vais a poder comprobar si llegáis hasta el final de la explicación.

Editorial Proteus es un proyecto de edición y venta de textos que tienen a la Ética como eje vertebrador de contenidos. Nacida en 2008, surge con la pretensión de contribuir a la difusión de valores configurando una ciudadanía responsable, atenta a los desafíos éticos del Siglo XXI. Si la Ética nació hace miles de años con la esperanza de servir como criterio compartido para la vida feliz en comunidad, su razón de ser sigue siendo plenamente válida a fecha de hoy.

El Cor Vivaldi: Gran Premi Nacional de Corals i Premi Proteus d'Ètica 2011

El 16 d'octubre d'enguany vaig publicar una entrada en aquest bloc amb el títol Cor Vivaldi - petits cantors de Catalunya: ètica i valors socials. Un dels objectius d'aquella entrada era la presentació oficial del Cor Vivaldi de l'escola IPSI de Barcelona als III Premis Proteus d'Ètica i una crida als meus lectors perquè donessin suport a aquesta candidatura.
Ahir, 12 de desembre de 2011, es va fer públic el veredicte del Jurat dels III Premis Proteus d’Ètica en un acte celebrat al Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya (Barcelona) presentat per Jordi Sacristán, periodista de COM Ràdio.

RAPALA (un llibre de poemes d’en Jaume Subirana)

Amb en Jaume Subirana ens havíem vist, però no ens coneixíem. Les nostres filles jugaven al cau, i nosaltres educadament ens saludàvem.

Un dia ens vam veure amb uns ulls diferents i en un lloc diferent. Al principi ens vam mirar sorpresos, però ens vam reconèixer. No eren ulls de pares, eren ulls de poetes. Bé, ell és un poeta, jo no ho sé. Va ser a un recital poètic d’en Gary Snyder, poeta nord-americà de la Generació Beat. Una primera coincidència.