A qui votar davant les eleccions. Una reflexió.

Davant qualsevol elecció algunes persones es troben davant el dilemma de saber a qui votar. Està clar a qui NO votar, però no tant clar saber a qui SÍ votar.
La gent de dretes, els grans empresaris, els corruptes, alguns governants, els de la Conferència Episcopal ho tenen clar, a la dreta i, així, malgrat NO pujar en vots, poden guanyar eleccions gràcies a les abstencions de la gent 'humana'.
A continuació us faré un resum d'un article de l'ecopoeta Gary Snyder que va escriure al voltant del 2006. Les negretes i majúscules són meves. És un resum d'un assaig que podeu trobar en el llibre Les muntanyes són la teva ment publicat per Tushita edicions.
Espero que us faci reflexionar i que us serveixi per decidir-vos a votar i a no a abstenir-vos. Us agrairé que el reenvieu a molta gent per tal d'aconseguir canviar la tendencia al desànim que acompanya als partits de l'establishment de retòrica buida.
Per cert, si algú de vosaltres té comentaris constructius que ens ajudin a la resta us agrairé que els feu al final d'aquesta entrada.

Gary Snyder, poeta de la Generació Beat, en català

Gary Sherman Snyder (San Francisco, 8 de maig de 1930) és un escriptor, poeta, traductor i activista en defensa del medi ambient nord-americà que formà part de l'anomenada Generació Beat amb en Allen Ginsberg i Jack Kerouac entre altres. Va estudiar durant deu anys en un monestir zen a Kyoto, al Japó. Va guanyar el Premi Pulitzer de poesia l'any 1975 amb el seu poemari Turtle Island que el va consagrar com a heroi de la contracultura dels EUA. 

Les muntanyes són la teva ment (Gary Snyder)

El diumenge 28 de juliol, l'escriptor i poeta Jaume Subirana ens va desitjar bon estiu amb un article molt refrescant al seu bloc, Flux. Ara, que ja ens queda l'estiu con un bon record, vull aprofitar aquella entrada per desitjar-vos una bona tardor, bona feina i que veiem tots plegats ben aviat aquesta traducció al català que ens presenta en Jaume.

DIUMENGE 28 DE JULIOL DE 2013

PETITS TALLS PRECISOS

Ja som a l'estiu, i ara arriben les vacances. Miro d'enllestir assumptes a mitges i de fer una mica de lloc a la taula de treball. Tot és en va, ja ho sé, però forma part dels ritus, del cicle de les estacions, del joc de la il·lusió. Faig una pila amb tots els papers de Les muntanyes són la teva ment: amb el José Luis Regojo hem enllestit la traducció de Gary Snyder que ens va encarregar l'Enric Soler per a Tushita Edicions. Que qui és Snyder? Us ho expliquen en aquesttrailer de The Practice of the Wild. I aquí al F l u x ja n'hem presentat algun tast. Tot i així em sembla que seran uns quants, els sorpresos (gratament sorpresos) pel llibret quan surti a la tardor. Mentrestant, us en deixo una mostra més. En aquest cas, d'alta muntanya. Go light!











WunderPhotos® 



ELS SENDERS DE L'ANT

Sendes de l’Ant antigues, velles com el món
sendes de l’ant estretes, polsegoses
ben petjades, enfangades,
sense destí... errabundes...
Sendes de l’Ant sempre canviants.

Us he caminat, antics senders,
per les crestes estretes i rocoses
dalt de les muntanyes que
formen el vostre món:
atalaiant arbres gegants, silenciosos
entre les ombres porpres dels barrancs–
per sobre dels avets alpins punxeguts
per sobre dels prats alts i acinglerats
on glaceres estovades pel sol comparteixen el terra
amb les flors.

He seguit estretes crestes serpentejants,
esmolades i oscades com una serra trencada
tot al llarg del sostre del món de l’Ant
per un antic sender errabund,
tallant com un boig per damunt de roques i pols i neu–
lliscant suaument per prats d’altura,
rics del perfum de llobí,
rics de l’olor a excrement d’ant,
rics del perfum d’efímeres
delicades flors alpines.
I des de les crestes us he seguit
avall travessant camps de bruc, grans arbredes,
serpentejant fins a la riba petjada de peülles del
petit llac blau-verdós de muntanya
verge de llavis d’homes.

Senders antics, errabunds
tallats i amolats per segles de peus forcats
passant d’una pastura a una altra–
ruta i destí hi semblen a l’atzar, però són
traçats pel subtil guardià de les criatures,
l’instint. Un Déu de cabell aspre, músculs d’acer,
esprimatxat i amb olor de mesc. Acostumat a dormir sol
a la neu, o a dormitar en prades de muntanya
les càlides tardes d’estiu, a dalt als prats.
I el seu Déu sovint se’n riu fluixet
dels senders fets per l’home,
petits talls precisos a les muntanyes
ignorants de les delicades altes crestes
i els inclinats prats d’herba
que pengen en l’espai–
senders que segueixen rierols i valls
en ben assenyalats camins en ziga-zaga per entre els arbres,
nouvinguts al món de l’Ant.

(Allà dalt, els Ants es mouen al capvespre
d’una pastura a una altra
removent pedres i neu
mentre els seus senders antics,
errabunds, sense destí
i el seu Déu antic de cabell aspre,
esprimatxat
se’n riuen silenciosament amb rialletes com de vent
de l’home, i de tots els seus senders.)

                  Mount St. Helens, llac Spirit, 1947

  Gary Snyder
  versió de José Luis Regojo i Jaume Subirana
  (tots els drets reservats)