Discurs del Mestre Oscar Boada en rebre el III Premi Proteus (12/12/11)

Senyores i senyors:

En nom del Cor Vivaldi-Petits cantors de Catalunya, cor de l´Escola IPSI i en el meu propi, vull agrair a l´Editorial Proteus,  que ens hagi atorgat aquest important premi per al nostre projecte pedagògic  que, com vostès saben es basa en un art que potser fa molts anys va ser el summum de la pràctica musical ( els parlo dels segles XV i XVI)però que, en canvi, en l’actualitat,  no gosa del favor de la nostra societat ni dels medis de comunicació ni de les autoritats ni de ningú que no el visqui amb certa profunditat!

El Cor Vivaldi: Gran Premi Nacional de Corals i Premi Proteus d'Ètica 2011

El 16 d'octubre d'enguany vaig publicar una entrada en aquest bloc amb el títol Cor Vivaldi - petits cantors de Catalunya: ètica i valors socials. Un dels objectius d'aquella entrada era la presentació oficial del Cor Vivaldi de l'escola IPSI de Barcelona als III Premis Proteus d'Ètica i una crida als meus lectors perquè donessin suport a aquesta candidatura.
Ahir, 12 de desembre de 2011, es va fer públic el veredicte del Jurat dels III Premis Proteus d’Ètica en un acte celebrat al Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya (Barcelona) presentat per Jordi Sacristán, periodista de COM Ràdio.

Cor Vivaldi - petits cantors de Catalunya: ètica i valors socials

Fa uns mesos en Carles Capdevila, director del diari Ara, va escriure un editorial que deia:  Quan sento a parlar d'ordre, disciplina i uniformes, penso en una coral infantil. Criatures amb samarreta blanca i pantalons negres, educats en l'exigència musical i en l'acceptació de les regles del grup. Ara cantes, ara calles i escoltes, tot esperant el teu torn. Hi he vist arribar els meus fills als quatre anys, i al primer recital nadalenc passes vergonya: el teu va tard, es grata el cap sense parar i a mitja cançó s'hi gira d'esquena. Tres anys després t'adones que li han educat l'orella i el ritme, però també la paciència, el respecte pel torn, la concentració, la precisió. Ha acceptat que hi ha algú que dirigeix, i quan tothom és al seu lloc i fa el que toca, tot sona bé. Canten en llengües diferents, fan intercanvis amb altres cors, coneixen canalla, tenen directores (i alguns directors) joves, amb talent i passió, que els ensenyen disciplina social i musical amb tota l'alegria del món. Quan acaba el concert, els pares ens hem d'eixugar la bava que ens ha caigut, orgullosos de comprovar que el secret de l'harmonia és a l'esforç i la contenció. Els cantaires surten contents: s'han divertit, han participat del plaer de convertir veus individuals en art col·lectiu. Tant els que enyoren l'autoritarisme reaccionari i malentès com els que denuncien i ridiculitzen qualsevol crida a favor de recuperar l'autoritat i educar en l'ordre haurien d'anar a un concert i deixarien d'estar tan desconcertats.