Amics/amigues (en castellano más abajo),
Ja torno a Barcelona després d'estar fora 4 mesos: dos a Nova York i dos a Warwick (Anglaterra). Dues experiències angloparlants que m'han permès mirar la nostra realitat des de la distància. Alguns ja heu llegit algunes de les meves reflexions en aquest blog o en el meu facebook.
Què voleu que us digui? No importem gaire a ningú ni tampoc som tan diferents. Tampoc importen les nostres baralles (que no batalles) nacionalistes, ni la incompetència del govern del PP, ni l'antidemocràcia socialista, ni les manifestacions davant d'un cavall amb un tipus sense cap, ni les estelades durant els partits del Barça (això només interessa a la FIFA per recaptar diners i al PP per guanyar vots a la resta d'Espanya), ... He de dir també, que tampoc s'entén per què no es deixa fer un referèndum per aclarir els dubtes, ni per què la gent treballadora i pensionista continua votant al partit polític més corrupte de la història democràtica espanyola.
En canvi sí que he vist algunes coses comunes als tres països que vull destacar:
- l'explotació de la gent jove sota l'eufemisme de 'freelance',
- l'explotació laboral sense escrúpols de les dones i dels immigrants,
- les misèries laborals que es venen com a llocs de treball,
- la precarietat de la majoria de la gent jubilada,
- la negació al pensament que surt del límit d'allò políticament correcte,
- el populisme i la demagògia dels partits governants,
- la doble moral dels polítics dels partits 'de sempre',
- els abusos sexuals a les dones,
- el rebuig a allò diferent: raça, sexe, opinió.
Una cosa SÍ que és diferent respecte els altres dos països: la caspa i l'olor a ranci i a naftalina dels governants de Madrid.
Finalment, no vull deixar de recordar la gran barbàrie que TOT el món occidental està cometent amb les persones refugiades. Per una banda, la societat civil anònima els vol ajudar i per una altra, els interessos econòmics els deixen morir i matar-se entre ells amb l'excusa de totes les guerres des de la creació del món: banderes i religions, trossos de tela i interpretacions subjectives de textos escrits per algú.
Això només pot canviar si ens adonem que a tot arreu el missatge predominant i fals és el que transmeten els mitjans de comunicació i que NO és el missatge de la gent del carrer.
Cal seguir treballant per un canvi.
Sí que es pot.
