¿Estamos violando los derechos humanos de los pobres del mundo?

Cada uno de nosotros debe hacer lo suficiente para proteger a los pobres del mundo de manera que tengamos la seguridad de que estamos compensando por completo la propia parte del déficit de derechos humanos que causamos en conjunto. 
Así acaba un breve (90 páginas), barato, y maravilloso librito escrito por Thomas Pogge y publicado por la Editorial Proteus de Barcelona en su colección Repensar en 2013.

Diálogo con la muerte el Día de Todos los Santos

Llega el 1 de noviembre, el Día de Todos los Santos, el día de los Muertos, y muchas veces los más pequeños nos hacen preguntas a las que no sabemos dar respuesta:

--Oye, ¿y después de la muerte, qué hay?

Preguntas que a veces también nos hacemos nosotros mismos y a menudo no sabemos qué contestar.

Diàleg amb la mort el Dia de Tots els Sants

Arriba l'1 de novembre, el Dia de Tots els Sants, el dia dels Morts, i moltes vegades els més petits ens fan preguntes a les quals no sabem donar resposta:

--Escolta, i després de la mort, què hi ha?

Preguntes que a vegades també ens fem nosaltres mateixos i sovint no sabem què contestar.

Filosofía: la gran olvidada y así nos va...

El mes de septiembre de 2012 le dediqué una entrada a una editorial que se especializa exclusivamente en publicaciones relativas a la ética y la filosofía: la Editorial Proteus.
Hoy voy a dedicar esta entrada a la Filosofía, la gran olvidada. En un país como el que tenemos en el que la ética en la vida pública prácticamente no existe. En la vida pública, porque creo que la gran mayoría de ciudadanos NO somos como los representantes públicos o los personajes televisivos con los que nos hemos de desayunar cada día desde hace una larga temporada y de los cuales ya he dado cuenta en anteriores entradas de este mismo blog.

Max y su sombra

Max y su sombra es una historia entrañable entre un chico y su sombra, un diálogo donde los silencios son más importantes que las palabras. Un diálogo que consigue dar respuestas sencillas a preguntas que nos hemos hecho desde que el mundo es mundo y que solo los niños se atreven a preguntar con una inocente crudeza.
(versión en catalán)

En Max i la seva ombra

 

En Max i la seva ombra és una història entranyable entre un noi i la seva ombra, un diàleg on els silencis són més importants que les paraules. Un diàleg que aconsegueix donar respostes senzilles a preguntes que ens hem fet des que el món és món i que només els nens i nenes s'atreveixen a preguntar amb una innocent cruesa.

(versió en castellà)

De Patricia a Patricia: hay esperanza

Hace años en el instituto donde trabajaba organicé un grupo de solidaridad con Guatemala. Ese grupo tenía como objetivo enseñar a los alumnos la importancia de la solidaridad entre los pueblos independientemente del régimen político y de su lengua. También financiamos proyectos para escuelas que formaban maestros que hablasen la lengua de los indígenas, puesto que el analfabetismo se cebaba con ellos y desde la capital enviaban maestros que solo hablaban español.
De aquel proyecto de hace 20 años recuerdo algunos alumnos que participaron: ahora uno es carpintero, otra farmacéutica, administrativa y fotógrafa.
De esta última quiero hablar, Patricia, la fotógrafa. Tanto ella como su hermana absorbían mis explicaciones de tal manera que aún ahora las recuerdo y, con el paso de los años nos hemos encontrado en facebook.

Editorial Proteus: un desafío del siglo XXI

Ninguno de los artículos que he escrito en este blog ha tenido como objetivo dar a conocer a ninguna empresa con ánimo de lucro. Esta entrada será una excepción. Una excepción fundada como vais a poder comprobar si llegáis hasta el final de la explicación.

Editorial Proteus es un proyecto de edición y venta de textos que tienen a la Ética como eje vertebrador de contenidos. Nacida en 2008, surge con la pretensión de contribuir a la difusión de valores configurando una ciudadanía responsable, atenta a los desafíos éticos del Siglo XXI. Si la Ética nació hace miles de años con la esperanza de servir como criterio compartido para la vida feliz en comunidad, su razón de ser sigue siendo plenamente válida a fecha de hoy.

33 razones para leer

Os enlazo un blog en el que podéis encontrar 33 razones para leer, si realmente necesitáis alguna para hacerlo. Interesante también el comentario añadido a la entrada.
@jlregojo

Discurs del Mestre Oscar Boada en rebre el III Premi Proteus (12/12/11)

Senyores i senyors:

En nom del Cor Vivaldi-Petits cantors de Catalunya, cor de l´Escola IPSI i en el meu propi, vull agrair a l´Editorial Proteus,  que ens hagi atorgat aquest important premi per al nostre projecte pedagògic  que, com vostès saben es basa en un art que potser fa molts anys va ser el summum de la pràctica musical ( els parlo dels segles XV i XVI)però que, en canvi, en l’actualitat,  no gosa del favor de la nostra societat ni dels medis de comunicació ni de les autoritats ni de ningú que no el visqui amb certa profunditat!

El Cor Vivaldi: Gran Premi Nacional de Corals i Premi Proteus d'Ètica 2011

El 16 d'octubre d'enguany vaig publicar una entrada en aquest bloc amb el títol Cor Vivaldi - petits cantors de Catalunya: ètica i valors socials. Un dels objectius d'aquella entrada era la presentació oficial del Cor Vivaldi de l'escola IPSI de Barcelona als III Premis Proteus d'Ètica i una crida als meus lectors perquè donessin suport a aquesta candidatura.
Ahir, 12 de desembre de 2011, es va fer públic el veredicte del Jurat dels III Premis Proteus d’Ètica en un acte celebrat al Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya (Barcelona) presentat per Jordi Sacristán, periodista de COM Ràdio.

Cor Vivaldi - petits cantors de Catalunya: ètica i valors socials

Fa uns mesos en Carles Capdevila, director del diari Ara, va escriure un editorial que deia:  Quan sento a parlar d'ordre, disciplina i uniformes, penso en una coral infantil. Criatures amb samarreta blanca i pantalons negres, educats en l'exigència musical i en l'acceptació de les regles del grup. Ara cantes, ara calles i escoltes, tot esperant el teu torn. Hi he vist arribar els meus fills als quatre anys, i al primer recital nadalenc passes vergonya: el teu va tard, es grata el cap sense parar i a mitja cançó s'hi gira d'esquena. Tres anys després t'adones que li han educat l'orella i el ritme, però també la paciència, el respecte pel torn, la concentració, la precisió. Ha acceptat que hi ha algú que dirigeix, i quan tothom és al seu lloc i fa el que toca, tot sona bé. Canten en llengües diferents, fan intercanvis amb altres cors, coneixen canalla, tenen directores (i alguns directors) joves, amb talent i passió, que els ensenyen disciplina social i musical amb tota l'alegria del món. Quan acaba el concert, els pares ens hem d'eixugar la bava que ens ha caigut, orgullosos de comprovar que el secret de l'harmonia és a l'esforç i la contenció. Els cantaires surten contents: s'han divertit, han participat del plaer de convertir veus individuals en art col·lectiu. Tant els que enyoren l'autoritarisme reaccionari i malentès com els que denuncien i ridiculitzen qualsevol crida a favor de recuperar l'autoritat i educar en l'ordre haurien d'anar a un concert i deixarien d'estar tan desconcertats.

Joaquim Carbó per adults

El dia 12 de maig es va presentar el nou llibre d’en Joaquim Carbó, Jocs d’infants(un pròleg i cent jocs), publicat per l’Editorial Proteus i ‘apadrinat’ per l’equip d’Educació en Drets Humans d’Amnistia Internacional-Catalunya a la llibreria Alibri de Barcelona.