Maruja Torres: “Jo, o faig el que vull, o no ho faig”
Text: Yeray S. Iborra / Fotos: Xavi Herrero
dijous, 20 agost 2015
Maruja Torres (Barcelona, 1943), escriptora i periodista, ens condueix al seu menjador, mentre agita el braç amb ímpetu, com si fos una guia en un viatge exòtic. La casa, paradigma Eixample (una U grossa), és com un dietari: tapís per aquí, figureta per allà, i una biblioteca enorme. Només per entrar-hi i escoltar una part de les anècdotes que se'n desprenen, ha valgut la pena l'espera... “Treballo més des que estic jubilada”, riu. Dinars amb 'Mongolia', gimnàs i “la pelu”, és clar. La Maruja no para quieta, literal i figurat. No deixa de moure el cos i de bellugar les neurones, abans a 'El País' i ara a 'Eldiario.es'. Fa poc ha publicat la seva biografia: 'Diez veces siete, una chica de barrio nunca se rinde'.
Jo amb això no faré mai una entrevista [mentre trasteja la gravadora digital]. D’on deies que veniu?
De CRÍTIC…
…Hi ha tants mitjans nous ara, que ja m’he perdut. N’hi ha molts! Tants com partits polítics després de la dictadura. Sens dubte, passem per una segona refundació. Quins resistiran? Resistiran els que resisteixen, i a prendre pel cul. Perquè, ja t’ho dic, molt de mitjà nou, però segueix havent-n’hi massa del que només vol posar-se la medalla de director i fundador. Però, si no estàs dotat per al periodisme, i estàs pensant en una altra cosa (calés, bàsicament), mira… Fan falta bons lampistes. Jo vull que la gent no es quedi aturada i la gent s’està autogestionant.