Carta a les meves amistats / a mis amistades

Amics/amigues (en castellano más abajo),

Ja torno a Barcelona després d'estar fora 4 mesos: dos a Nova York i dos a Warwick (Anglaterra). Dues experiències angloparlants que m'han permès mirar la nostra realitat des de la distància. Alguns ja heu llegit algunes de les meves reflexions en aquest blog o en el meu facebook.

Què voleu que us digui? No importem gaire a ningú ni tampoc som tan diferents. Tampoc importen les nostres baralles (que no batalles) nacionalistes, ni la incompetència del govern del PP, ni l'antidemocràcia socialista, ni les manifestacions davant d'un cavall amb un tipus sense cap, ni les estelades durant els partits del Barça (això només interessa a la FIFA per recaptar diners i al PP per guanyar vots a la resta d'Espanya), ... He de dir també, que tampoc s'entén per què no es deixa fer un referèndum per aclarir els dubtes, ni per què la gent treballadora i pensionista continua votant al partit polític més corrupte de la història democràtica espanyola. 

En canvi sí que he vist algunes coses comunes als tres països que vull destacar: 

• l'explotació de la gent jove sota l'eufemisme de 'freelance', 
• l'explotació laboral sense escrúpols de les dones i dels immigrants,
• les misèries laborals que es venen com a llocs de treball, 
• la precarietat de la majoria de la gent jubilada, 
• la negació al pensament que surt del límit d'allò políticament correcte, 
• el populisme i la demagògia dels partits governants, 
• la doble moral dels polítics dels partits 'de sempre', 
• els abusos sexuals a les dones, 
• el rebuig a allò diferent: raça, sexe, opinió. 

Una cosa SÍ que és diferent respecte els altres dos països: la caspa i l'olor a ranci i a naftalina dels governants de Madrid.

Finalment, no vull deixar de recordar la gran barbàrie que TOT el món occidental està cometent amb les persones refugiades. Per una banda, la societat civil anònima els vol ajudar i per una altra, els interessos econòmics els deixen morir i matar-se entre ells amb l'excusa de totes les guerres des de la creació del món: banderes i religions, trossos de tela i interpretacions subjectives de textos escrits per algú.

Això només pot canviar si ens adonem que a tot arreu el missatge predominant i fals és el que transmeten els mitjans de comunicació i que NO és el missatge de la gent del carrer.

Cal seguir treballant per un canvi. 

Sí que es pot.

Amigos/amigas,

Vuelvo a Barcelona después de estar 4 meses fuera: dos en Nueva York y dos en Warwick (Inglaterra). Dos experiencias angloparlantes que me han permitido mirar nuestra realidad desde la distancia. Algunos ya habéis leído algunas de mis reflexiones en este blog o en mi facebook.

¿Qué queréis que os diga? No importamos demasiado a nadie ni tampoco somos tan diferentes. Tampoco importan nuestras discusiones (que no batallas) nacionalistas, ni la incompetencia del gobierno del PP, ni la antidemocracia socialista, ni las manifestaciones ante un caballo con un tipo descabezado, ni las 'estelades' durante los partidos del Barça (solo le interesa a la FIFA para recaudar dinero y al PP para ganar votos en el resto de España), ... He de decir también, que no se entiende por qué no se deja hacer un referéndum para aclarar las dudas, ni por qué la gente trabajadora y pensionista continua votando al partido político más corrupto de la historia democrática española.

En cambio sí que he visto algunas cosas comunes en los tres países que quiero destacar: 

• la explotación de la gente joven bajo el eufemismo de 'freelance', 
• la explotación laboral sin escrúpulos de las mujeres e inmigrantes,
• las miserias laborales que se venden como nuevos puestos de trabajo, 
• la precariedad de la mayoría de la gente jubilada, 
• la negación al pensamiento que sale del límite de lo políticamente correcto, 
• el populismo y la demagogia de los partidos gobernantes, 
• la doble moral de los políticos de los partidos 'de siempre', 
• los abusos sexuales a las mujeres, 
• el rechazo a lo diferente: raza, sexo, opinión.

Una cosa SÍ que es diferente respecto a los otros dos países: la caspa y el olor rancio y a naftalina de los gobernantes de Madrid.

Finalmente, no quiero dejar de recordar la gran barbarie que TODO el mundo occidental está cometiendo con las personas refugiadas. Por un lado, la sociedad civil anónima los quiere ayudar y por otro, los intereses económicos los dejan morir y matarse entre ellos con la excusa de todas las guerras desde la creación del mundo: banderas y religiones, trozos de tela e interpretaciones subjetivas de textos escritos por alguien.

Esto solo puede cambiar si nos damos cuenta que en todas partes el mensaje predominante y falso es el que transmiten los medios de comunicación y que NO es el mensaje de la gente corriente.

Hace falta seguir trabajando por un cambio. 

Sí se puede.