Quadern de nit (Albert Planelles)

Quadern de nit d'Albert Planelles, Témenos edicions, Barcelona 2017

Quadern de nit és un dietari en el sentit estricte de la paraula. Allà on un cronista escriu per dies els esdeveniments més notables que li han succeït, allà on algú escriu observacions i reflexions dia rere dia. 

Albert Planelles és aquest cronista que comença el setembre de 2014 i s’allarga (en alguns moments sí s’allarga) fins al setembre de l’any següent. Tretze mesos documentant allò viscut diàriament amb sentiment, poesia i reflexió.

M’agraden les seves imatges i detalls al voltant de la natura, l’esdevenir de l’abèlia al llarg de les setmanes, el cucut de Caldes, el pit roig de branca en branca, sempre acompanyat de la seva inseparable Sort, el merlot del jardí de l’institut que desapareix i ... (no vull fer un spoiler).

Un grapat d’aforismes i frases interessants: No lloguis uns altres ulls per saber com ets. Mira els teus i porta’ls la contrària. // M’he fet de blanc i negre // Fer-se gran és passar de riure a somriure // Mirarem de viure bé i deixar viure, sobretot.

Se li nota la preocupació per com l’ignorància, com a producte cultural, s’escampa per tot arreu: tertúlies, mitjans de comunicació escrits, polítics. La banalització i democratització de la cultura que fa que tothom parli i opini de tot. 

Acompanyat del descrèdit de l’ensenyament públic, carrega contra els gabinets psicopedagògics, l’educació en mans de partits polítics, errors com els d’atribuir massa poder a pares i psicopedagogs benintencionats en l’educació d’infants i adolescents, cada cop més infantilitzats i sobreprotegits.

Destaca la desaparició de la cultura de l’esforç: aprèn qui vol aprendre. Estudiar sempre ha estat un esforç i un sacrifici. I sense memòria no hi ha coneixement. 

La impossibilitat de la no existència de l’avorriment, sense tedi hi hauria menys pensament, menys enginy.

Records i imatges que et porten a l’infantessa si has nascut durant la segona meitat dels anys 50 a Barcelona, quan et parla de les barres de gel rectangulars que el repartidor estirava del camió amb un ganxo de ferro, es carregava a l’espatlla protegida amb un drap de cuir ...

Per altra banda, a vegades s’en fa una mica dur de seguir pel seu ‘abús’ de cultismes, però l’entenc. Està en lluita permanent (de la qual en sóc solidari) contra la castellanització galopant irrefrenable del català. Comparteixo amb ell el fet de que els més joves parlen amb un vocabulari reducïdíssim i no tenen cap interès a aprendre’n més... L’aculturació avança indefectiblement.

També carrega contra el negoci de l’art, com quan ens parla de Les constel.lacions de Miró i es pregunta si les provatures, els esbossos a mig fer, ... s’han de mostrar com a art i diu: D’aquí cent anys què quedarà de tot plegat. Un deu per cent?

De totes formes, no vull deixar de confessar que l’excès de cites literàries, el viatge a Escòcia i les referències al llibre de Houellebecq m’han resultat una mica excessives.