Sota la volta del cel (Glòria Peraita)

Sota la volta del cel, Caligrama editorial, Barcelona 2017.

Glòria Peraita (Barcelona 1963), professora de matemàtiques a l'Institut Montserrat, té cops amagats. Poca gent coneix la seva inclinació per la literatura i per l'escriptura.

Ara fa uns quatre anys vaig publicar un àlbum il.lustrat, En Max i la seva ombra, que volia ser infantil i va acabant sent per adults. La Glòria me'l va comprar i setmanes després, com qui no vol la cosa, em va comentar que a ella li agradava escriure i que anava a uns cursos d'escriptura. Però m'ho va dir com si jo fos un gran escriptor!

Van passar els mesos i li vaig preguntar pels cursos d'escriptura. Em va dir que seguia escrivint les tardes que estava tranquil.la. Aleshores vam acordar que compartiríem escrits per donar-nos l'opinió l'un a l'altre i per no donar la pallissa a les amistats i família. Però no ho vam fer mai.

Fins un dia, a finals del mes de juny del 2016 quan em va dir que havia acabat una novel.la, Sota la volta del cel, i si la volia llegir. Jo també havia acabat un manuscrit. Ens els vam intercanviar per l'estiu. Em va enviar un PDF i el vaig guardar a la tablet.

Aquell juliol, vaig anar de vacances a Nova York i a l'avió d'anada vaig decidir fer una lectura ràpida i en diagonal. No vaig poder perquè un cop començat, no el vaig poder deixar. El vaig llegir tot durant el vol i el primer que vaig fer en quant vaig tenir wifi va ser felicitar-la. Va aconseguir el més difícil per a un escriptor o escriptora, enganxar al lector.

Abans de parlar en concret de Sota la volta del cel, cal explicar que en la cultura popular catalana, hi ha un gran nombre de llegendes sobre el personatge de la bruixa, moltes d'elles comunes amb altres pobles d'Europa. En l'imaginari popular, la bruixa és una dona que, amb un pacte amb el dimoni, aconsegueix poders sobrenaturals, que utilitza en benefici propi o amb finalitats malèfiques. Durant l'edat mitjana, l'església va alimentar aquestes creences entre la població, utilitzant les bruixes com a cap de turc de totes les calamitats, o per marginar, empresonar i fins i tot executar les persones, sobretot dones, que no encaixaven en l'ordre social establert.

Cap a la segona meitat del segle XVI i primera del segle XVII, època de Sota la volta del cel, es va dur a terme una persecució de dones acusades de bruixeria bastant considerable. Es tractava, sobretot, de persecucions promogudes pel mateix poble, davant de les quals sovint la Santa Inquisició va haver d'intervenir per tal de garantir, en molts casos, un procés just, ja que s'acostumaven a fer els judicis en el mateix poble, amb la presència només de les autoritats locals, les quals actuaven de forma que el poble quedés content, independentment de si el resultat era o no just.

Aquest és el món de Sota la volta del cel, una novel.la feminista d'aventures molt ben escrita i situada a la Catalunya del segle XVII a l 'àrea del Lluçanès que ens parla de la Joana, descendent d'una nissaga de dones amb coneixements ancestrals de la natura per sanar. Tant ella com la seva mare són acusades de bruixeria. La Joana coneix l'amor amb en Martí, un bandoler, que la salva de la foguera. Tots dos passen moltes aventures pel Montseny i quan tot sembla arribar a bon fi, apareix el poderós administrador del vescomtat de Cabrera, el malvat Eudald Comamala i .... aquí és quan vosaltres heu de comprar el llibre AQUÍ.

He dit al principi que Sota la volta del cel és un llibre feminista perquè es un homenatge a les dones executades per bruixeria a Catalunya, en especial a Sant Feliu Sasserra allà on, encara avui, se celebra cada any la Fira de les bruixes.

Què voleu que us digui, en una època tan convulsa com la que estem vivint paga la pena tenir estones d'esbarjo per desconnectar de tot el que ens envolta. Sota la volta del cel us les donarà. Us ajudarà a conèixer una realitat i un entorn real i proper mitjançant acció i aventures romàntiques, tot molt ben documentat.

El que és cert és que després d'haver llegit Sota la volta del cel, si algú utilitza davant meu el terme 'bruixa' com a insult, li faré veure que està equivocat. La Glòria Peraita i el seu llibre ens treuen la bena dels ulls i ens mostren que les bruixes eren dones que volien ser lliures, amb opinió, independents i amb personalitat, el tipus de dona que malhauradament encara ara, un sector de la nostra societat carca i caspós no pot suportar. 

Per acabar, només us vull fer un comentari que la mateixa autora va fer públic el dia de la presentació: El més intrigant de tota aquesta història és saber que un dia fa uns quants anys, vaig tenir un somni, en aquell somni jo escrivia una novel.la de bruixes quan mai havia escrit res ni tenia cap interès especial per les bruixes. Passats els anys, aquell somni s'ha fet realitat.

Aquí trobareu el vídeo de la presentació: https://youtu.be/JrYxy1RYmdw