Traducció: Àngels Oliveras
Ser amable amb les persones negres no és suficient per anomenar-se antiracista. Tampoc no ho és ser una persona negra. Només ets antiracista si lluites perquè les persones negres puguin ser tan lliures com les blanques.
---
Fa quatre anys vaig anar a Salvador de Bahia, la regió més negra del Brasil (1), per assistir a un congrés. Vaig arribar uns dies abans i el bell resort amb tot inclòs bullia d'activitat. Mentre passejava per la platja, em banyava a la piscina i demanava begudes al bar, m'anava sentint cada cop més incòmoda. I és que els altres convidats no deixaven de mirar-me fixament, bocabadats. Vaig créixer a Lagos, així que estava acostumada a les mirades descarades (2), però això, d'alguna manera, ho vivia diferent.
L'endemà al matí, mentre esmorzava i whatsappejava divertida amb els meus amics de Nigèria explicant-los allò de les mirades d'estranyesa, de sobte vaig veure algú amb la pell tan fosca com la meva. Era la dona que estava fregant el terra.
El racisme és la raó de totes aquestes mirades. El racisme és també la raó per la qual la dona netejava el terra. Però moltes persones no entenen què té a veure una cosa amb l'altra, fins i tot persones que són objectiu del racisme, persones com els amics nigerians amb què whatsappejava.
El meu país és un dels estats negres més poblats del món. Està en una zona assolada per la malària, cosa que ha impedit que les potències colonitzadores s'estableixin aquí; com a resultat, els nigerians, igual que els blancs, no patim un racisme manifest a la vida quotidiana. I això vol dir que la majoria de nosaltres, com la majoria dels blancs, només tenim una comprensió superficial del que és realment el racisme. (3)
Mentre observava aquella altra dona de pell fosca fregar el terra, em vaig adonar que ningú la mirava com em miraven a mi. Era com si fos invisible.
Molta gent pensa que el racisme es troba en l'actitud o les creences, o fins i tot en el comportament. I no és així. El racisme és un sistema. De fet, les actituds, les creences o els comportaments poden ser resultat del racisme. Però el racisme és més que això: és una jerarquia socioeconòmica creada al seu moment per l'elit europea per justificar l'explotació, la deshonra i l'assassinat d'africans mitjançant l'esclavatge.
Així, doncs, el racisme va sorgir de l'esclavitud, però encara existeix. El racisme sistèmic fa que algunes persones sentin un rebuig no fonamentat cap a les persones negres, les vegin com a inferiors o les tractin malament. Però tot això només són actituds racistes, no és el racisme en si.
La raça es va inventar per justificar l'esclavatge
Fa mig mil·lenni, quan va sorgir l'esclavatge, la «raça» encara no existia. La manera com la gent es veia a si mateixa depenia de circumstàncies socials o polítiques: eren súbdits d'un rei, membres d'un grup o d'una nació, o se sentien connectats amb la terra on havien viscut els seus avantpassats.
El concepte de raça era irrellevant perquè, tal com ha demostrat la ciència, es tracta d'una invenció socioeconòmica força recent, sense cap fonament biològic, fisiològic ni genètic. (4)
Abans que hi hagués «persones negres» hi havia africans esclavitzats. I en anar prenent forma el racisme, derivat de l'esclavatge, els «negres» van quedar relegats al lloc més baix de la jerarquia. Aquesta és l'essència del racisme: que durant els darrers cinc-cents anys, la riquesa de les persones blanques s'ha produït mitjançant el patiment i la mort de persones negres. Els europeus van convertir els africans en propietat privada i van buscar una manera de justificar-ho i institucionalitzar-ho. Per això van idear una ficció sobre les persones que esclavitzaven.
Malgrat totes les proves en contra, els traficants d'esclaus insistien que les persones africanes eren per naturalesa violentes, mandroses, estúpides, sexualment degenerades, brutes, deshumanitzades i fins i tot animals. Aquesta animalitat era especialment important, ja que l'esclavatge consistia, de fet, a segrestar éssers humans per després obligar-los a fer feines agrícoles en les mateixes condicions que els animals.
Els traficants d'esclaus van fer servir l'església, el món acadèmic i altres institucions per propagar aquestes idees. De cop i volta, la mida del crani i el cervell «africans» va adquirir interès, i es van trobar «proves» de la inferioritat del nostre intel·lecte. Es proclamava que la forma del nostre nas, l'amplada del nostre front, la musculatura del nostre cos, la distribució del greix als nostres malucs i natges (5), la mida del nostre penis i la longitud dels nostres llavis vaginals demostraven la nostra inferioritat .
I tot això perquè els europeus poguessin guanyar diners amb la mà d'obra africana a Amèrica i el Carib sense haver d'enfrontar-se a la violència a què exposaven altres éssers humans. Si no se sentien culpables per marcar els seus bous sense ànima ni per creuar els seus cavalls premiats, tampoc no se sentirien culpables per fer el mateix amb els africans.
En poc temps, els europeus es van convèncer a si mateixos que l'esclavatge «elevava» els africans d'una pura animalitat a una mena de subhumanitat, (6) i en fer-ho, es presentaven com a bondadosos salvadors d'una «raça» primitiva que seria salvatge sense la supervisió dels blancs. Durant segles, les persones africanes i afrodescendents van ser esclavitzades, explotades i criminalitzades. (7)
El racisme ha evolucionat, però l'essència continua sent la mateixa: ser africà, ser racialitzat com a persona negra, és viure en un sistema on preval l'eurocentrisme.
No cal ser una persona racista per ser racista
Durant els pocs dies que vaig estar a Bahia, vaig entaular una relació amistosa amb el bàrman que treballava a les nits. Era mestís, i quan em veia se li il·luminava la cara del tot. Però la seva actitud canviava cada cop que una persona blanca s'acostava a la barra del bar. Fins i tot quan m'estava servint a mi, ho deixava tot per ocupar-se de servir el client blanc. Especialment tenien preferència les dones blanques, i la meva beguda havia d'esperar fins que ell comprovés una vegada i una altra que tot era del gust de les senyores.
Al bàrman li semblava agradar veure'm allotjada al resort (probablement pel mateix motiu pel qual amb els blancs passava el contrari). Però això no canviava el fet que, a la jerarquia racista, el meu lloc «legítim» no era ser a la barra del bar, sinó fregant el terra.
Tant se val que jo fos una hoste de pagament, exactament igual que les persones cremades pel sol que em feien sentir tan incòmoda amb la seva hostilitat; ni que el gerent blanc tingués la mateixa responsabilitat d'assegurar-se que jo estigués satisfeta com a clienta; ni que els recepcionistes, cambrers i personal del bar, tots blancs, em tractessin de forma professional i amable. Ni tampoc importava si jo els «queia bé» a aquestes persones. El resort era racista perquè es mantenia en plena vigència la jerarquia antinegra del valor humà que tan bé coneixem per l'esclavatge.
I atenció, fins i tot a Nigèria –un país amb gairebé 200 milions de persones negres– he experimentat aquest mateix tracte: de clienta de segona classe, a restaurants «orientats a una clientela específica». Durant un sopar amb un company de feina blanc, em van confondre amb una prostituta. A la meva millor amiga li preguntaven constantment «quant?» a Florència, mentre anava caminant cap a casa seva. He assistit a jornades de portes obertes a escoles de Lagos on els fullets estaven plens de fotografies de quatre nens no negres, que només representen l'1% de l'alumnat. I les imatges dels productes per a nadons de la meva filla eren sempre de nadons blancs.
Totes aquestes coses són racistes, però estic segura que són poques les persones involucrades en aquestes situacions que odien activament les persones negres o en tenen una mala opinió. Simplement formen part d'un sistema que promou i protegeix el poder eurocèntric en negar, o en el millor dels casos qüestionar, la humanitat dels africans i els afrodescendents.
En aquest món no cal ser una persona racista per ser racista; el que és racista és mantenir-se passiu i permetre així que el racisme continuï.
El racisme no és una actitud (i l'antiracisme tampoc)
El racisme va ser creat per alleujar l'estrès que suposa segrestar i matar éssers humans africans. Per tant, la culpa blanca –o qualsevol altre sentiment que les persones blanques puguin alimentar– no serveix per combatre el racisme. Igual que el racisme no rau en allò que es fa o es pensa dels africans o afrodescendents, ni del comportament cap a ells en una situació concreta, tampoc no cal confondre els sentiments amistosos o benèvols cap a nosaltres amb l'antiracisme.
Pitjor encara, aquests sentiments representen sovint tot al contrari. Ja es tracti del voluntari que està convençut que pot «salvar Àfrica» amb bones intencions (8), sense estar gens qualificat; del solter de Tinder per a qui «el color no existeix» i per demostrar-ho publica una foto seva envoltat de nens negres, o del cor infantil neerlandès que va intentar ajudar la infància africana cantant «Un nen de sota l'equador / és un simple captaire» . (9) La caritat blanca sol tenir arrels racistes.
El racisme existeix per mantenir una relació de poder extremadament desigual, en què les persones blanques desposseeixen les persones afrodescendents del seu valor humà i les assassinen. No n'hi ha prou –de fet, és un error– pensar que el racisme tracta només del color de la pell, les idees negatives i la discriminació.
L'antinegritud (10) és l'eix al voltant del qual gira el racisme. Les úniques conductes, creences o accions que són significatives per lluitar contra el racisme són les que mostren que les persones negres són «persones». Nosaltres, com a persones, hauríem de poder fer allò que vulguem i gaudir dels mateixos recursos i llibertats que totes les altres persones.
Per ser antiracista no n'hi ha prou de conèixer persones negres, tenir-hi amistat o relacions amoroses o, simplement, tractar-les amb amabilitat. (11)
Ni tan sols n'hi ha prou de ser una persona negra. Ser antiracista és lluitar activament per la seguretat de les persones negres, la prosperitat de les persones negres, la salut de les persones negres, la innocència de les persones negres, la llibertat de les persones negres, el benestar de les persones negres i la vida de les persones negres.
El racisme té poc a veure amb els sentiments o el color, i molt amb el poder, els guanys i la llibertat. (12)
L'antiracisme s'oposa activament a qualsevol cosa que ens negui a les persones negres l'accés a la dignitat i als recursos. L'antiracisme consisteix a garantir que tinguem la llibertat de viure de debò i l'espai per viure sense preguntar-nos com seguim vius. (13) I d'assegurar la possibilitat d'una vida que ens faci «voler» seguir vivint.
Les persones blanques –com a categoria social– ja tenen tot això, visquin on visquin: a Europa, a Bahia o a Lagos. Les persones negres també mereixem aquesta llibertat, i no només una mica, ja que aquest món s'ha construït sobre les nostres esquenes. (14)
......
* OluTimehin Adegbeye és una escriptora i conferenciant nigeriana especialitzada en drets i justícia a les àrees de gènere, sexualitat i desenvolupament urbà. La seva xerrada TED Who belongs in a city? (A qui pertany la ciutat?) té més de dos milions i mig de visualitzacions i va ser triada per TED com una de les xerrades més destacades del 2017.
......
Article original en anglès: «What racism realis (hint: it's not your attitude or belief)», publicat a The Correspondent el 20 de juny de 2020.
https://thecorrespondent.com/547/what-racism-really-is-hint-its-not-your-attitude-or-belief/72360815054-05dfaa39
.....
(1) El Brasil té la major població d'origen africà fora d'Àfrica, principalment al Salvador. Situada a la costa de Bahia, Salvador va ser la primera capital del país i va servir com a centre per al tràfic d'esclaus al Brasil.
https://cetacademicprograms.com/college-study-abroad/student-voices/brazil/
(2) En aquest article descric alguns dels aspectes distintius de la vida a la meva ciutat natal.
https://thecorrespondent.com/378/why-social-distancing-wont-work-for-us
(3) En aquest assaig, Panashe Chigumadzi explora àmpliament la manera com diferents experiències colonials modelen la comprensió de la raça per part dels africans continentals.
https://africasacountry.com/2019/04/why-im-no-longer-talking-to-nigerians-about-race
(4) Aquest article descriu el segrest d'africans i el seu trasllat a Amèrica del Nord en termes passius com arribar i ésser integrat, però explica clarament el mite de la raça des d'un punt de vista genètic.
https://www.sapiens.org/biology/is-race-real/
(5) Sara Baartman va ser exhibida, tant en vida com després de la mort, per satisfer la curiositat racista sobre el seu cos.
https://www.blackpast.org/global-african-history/baartman-sara-saartjie-1789-1815/
(6) John C Calhoun va escriure: «Mai abans la raça negra d'Àfrica Central, des de les albors de la història fins avui, ha assolit una condició tan civilitzada i tan millorada, no només físicament, sinó moralment i intel·lectualment».
https://www.ushistory.org/us/27f.asp
(7) Als Estats Units, la criminalització dels afrodescendents permet que l'esclavitud continuï fins avui, a través de la 13a esmena de la constitució del país.
https://www.cjpcenter.org/13th-a-lesson-on-race-justice-and-mass-incarceration/
(8) Katie Meyler parlava sovint obertament de com estava de poc qualificada quan va fundar el programa educatiu More Than Me. Algunes de les seves estudiants liberianes van ser violades pel personal.
https://features.propublica.org/liberia/unprotected-more-than-me-katie-meyler-liberia-sexual-exploitation/
(9) Als Països Baixos existeix un famós cor infantil nacional anomenat Kinderen voor Kinderen (Nens per als nens). El seu antic himne, que es va utilitzar durant 20 anys, aparentment tractava de com tancar la bretxa entre els nens d'Occident i els de l'Àfrica. Aquests dos versos eren l'obertura del cor.
(10) Segons Ia Nasah Crockett, que la va establir com a teoria, l'antinegritud és «la cola i el fil que travessa les nostres concepcions del que significa ser lliure, el que significa ser ciutadà, el que significa ser un membre legítim i productiu de la societat, allò que significa ser humà i allò que significa ser antihumà».
https://modelviewculture.com/pieces/raving-amazons-antiblackness-and-misogynoir-in-social-media
(11) En aquesta entrevista, Reni Eddo-Lodge descriu els seus sentiments trobats en saber que hi ha persones blanques que recorren als seus escrits antiracistes perquè persones negres estan sent assassinades.
https://www.theguardian.com/books/2020/jun/21/reni-eddo-lodge-uk-book-charts-debate-racism-game-some-dont-want-to-play?utm_source=dlvr. it&utm_medium=twitter
(12) Angela Davis, acadèmica abolicionista, escriu: «No hi ha capitalisme sense racisme».
https://www.wbur.org/hereandnow/2020/06/19/angela-davis-protests-anti-racism
(13) En aquest article descric la manca de seguretat que comporta viure sent negre.
https://thecorrespondent.com/511/these-fires-are-400-years-old
(14) Tenint en compte el que ara s’entén sobre racisme, detecteu els matisos racistes en aquest article sobre la importància de l'esclavitud per a l'economia mundial.
https://www.nationalgeographic.com/history/article/how-slavery-helped-build-a-world-economy
No hay comentarios:
Publicar un comentario